Per l’infern cap a Déu
No va ser acceptat per l’exèrcit americà durant la Segona Guerra Mundial perquè era un “home indiferent” i, per tant, amb tendència a la bogeria. L’esquerra sospitava d’ell perquè als seus dubtes amb el comunisme i a les seves vel·leïtats catòliques s’hi afegia un profund menyspreu intel·lectual per Marx i Freud. A la dreta li repugnava el seu antimoralisme i el seu elogi de la promiscuïtat sexual i el consum de drogues. Jack Kerouac ho tenia tot per merèixer la desconfiança dels diferents grups de poder en la societat nord-americana. En el món de la cultura, a excepció d’alguns còmplices, com Allen Ginsberg i William Burroughs -amb els quals es va barallar diversos cops-, no tenia grans adhesions: era autor de nombrosos textos que es mantenien inèdits, però no se sabia gaire bé si els que havia publicat tenien valor. Fins i tot la seva llengua literària era qüestionada, un anglès heterodox que feia recordar a alguns crítics que la seva llengua materna era el francès del Quebec.
Però després d’anys de vacil·lacions i fracassos, On the road, publicat el 1957, va tenir, per fi, una gran crítica i es va convertir en un èxit extraordinari. Un fenomen, més aviat, que va convertir Jack Kerouac en un profeta de la generació següent a la seva. En els anys seixanta i setanta, On the road i el seu autor, Kerouac, van ser vistos com a referències inexcusables per a unes senyes d’identitat que es conformaven a través de la rebel·lia, el consum de drogues, el retorn a la natura, l’afany viatger i un culte quasi sagrat de la condició alcohòlica. Jack Kerouac era la figura idònia: inclassificable, consumidor i apologista de les drogues, alcohòlic persistent, gran viatger pels inabastables territoris buits dels Estats Units i Mèxic. On the road es va transformar en el llibre iniciàtic per excel·lència per a tots els que compartien aquelles senyes d’identitat.
Tants anys després continua sent un llibre que inclou un viatge iniciàtic, però no tant en la direcció que es va proposar, per part de molts, fa mig segle, sinó en l’apuntada pel mateix Kerouac les vegades que va voler contestar sobre la qüestió. On the road és una ruta a la recerca de Déu, que obsessionava l’escriptor en la seva infància i adolescència. Una travessia del desert de la culpa i un desig d’alliberació anàrquic, caòtic, sincer, d’una riquesa sensorial desbordada. Fascinant encara per als que es deixen fascinar per l’invisible.
