Publicitat
Publicitat

TEATRE EUROPA

El mestre de l’obra perfecta

L’obra més perfecta de la història de la pintura no existeix. La va pintar un pintor anomenat Frenhofer i va quedar destruïda quan el mateix pintor va calar foc al seu taller. Nicola Poussin va ser testimoni impotent d’aquest esdeveniment. Ell volia saber els secrets de l’obra perfecta i ho va fer tot per aconseguir contemplar-la. Finalment, va veure una obra que era un caos de formes amb un fragment -un peu- d’una increïble perfecció. Nicola Poussin era un pintor real però el Nicolas Poussin que veu el peu perfecte és una invenció de la imaginació de Balzac. També el misteriós Frenhofer, el protagonista de L’obra mestra desconeguda, és una criatura de la imaginació d’un Balzac que vol exposar les grandeses i les misèries de buscar la perfecció.

Frenhofer és un pintor inventat. No obstant això, en el relat de Balzac s’al·ludeix a un gran mestre seu, el mestre dels mestres, que és el que indueix el seu deixeble a l’aventura de la perfecció. Aquest geni de la pintura s’anomena Mabuse, i és esmentat amb reverència. Mabuse va existir històricament: era Jan Gossaert, pintor flamenc del Renaixement. En l’actualitat Mabuse és molt menys conegut del que es mereixeria. Quan contemplem la seva obra ens adonem de la doble influència de la tradició flamenca i de la pintura quattrocentista d’Itàlia, país que l’artista va visitar. Mabuse és una delicada síntesi de nord i sud.

Com els pintors toscans, Jan Gossaert captura les arquitectures de la seva època; com els pintors flamencs teatralitza l’interior de les cases. La seva esplèndida Dànae ens mostra aquesta confluència: Zeus, transformat en pluja daurada, posseeix la donzella. L’ambient és arquitectònic i claustrofòbic al mateix temps. El mestre del fictici Frenhofer també buscava la perfecció.