El mestre de la serenitat
Poques vegades he llegit un text tan dur i cruel com el de l’expulsió de Baruch de Spinoza de la sinagoga d’Amsterdam. Els jutges religiosos, màxims detractors del filòsof, li desitgen i auguren una maledicció eterna envoltat del màxim patiment possible. L’expulsat és presentat implacablement com l’encarnació mateixa del mal, el dimoni en persona, el tenebrós enemic de Déu. Afortunadament, quan vaig llegir aquest text de condemna ja m’havia format una nítida opinió sobre Spinoza i el considerava el filòsof més equànime que ha existit a Europa. Poc donat a militàncies intel·lectuals derivades d’un nom -hegelià, marxista, platònic i altres derivacions-, sí que em considerava, encara que sense fer-ne gala, spinozià.
Per a mi, ser spinozià representava un homenatge a l’actitud espiritual de Spinoza. El filòsof holandès d’origen sefardita no només no era ateu, com denunciaven els seus enemics, sinó que defensava una divinització de la sencera naturalesa que atorgava una gran dignitat a les existències que ens envolten. És com si Spinoza, que treballava com a humil polidor de lents per al seu ús en l’òptica, hagués aplicat els seus vidres als diferents fragments del món per dotar-los de profunditat i bellesa. El seu era un panteisme sense grandiloqüència, nascut de la serena contemplació de les coses.
Aquesta serenitat, dirigida a la naturalesa, també la dirigia cap a l’ànima humana. Juntament amb els Assaigs de Montaigne, potser l’ Ètica de Spinoza és el llibre més útil per apaivagar, encara que sigui transitòriament, les nostres passions de tot el que s’ha escrit en la cultura europea. Apaivagar, en els dos casos, no significa anul·lar o defugir, sinó travessar sàviament les passions, viure-les, fins i tot a fons, sense sucumbir. L’ Ètica és un autèntic manual de supervivència, d’un abast intel·lectual profund, que ens consola i renova les nostres forces però sense crear falses il·lusions sobre la condició humana. Baruch de Spinoza, el maleït diable dels rabins d’Amsterdam, és el nostre mestre de serenitat.
