20/12/2015

En el naixement també es pinta el destí

2 min
En el naixement també es pinta el destí

Després de la passió i mort de Crist, el naixement de Jesús és, segurament, el motiu més representat a la pintura europea, almenys fins al segle XVIII, que és quan es produeix la seva quasi definitiva dessacralització. És un tema extremadament popular però també un motiu que denuncia el tarannà dels diferents artistes, de manera que hi ha nativitats bigarrades i barroques i d’altres estilitzades fins al minimalisme. La reina de l’escena és Maria, que dominarà també tot el cicle de la infantesa de Jesús. Sant Josep és gairebé sempre secundari. El nen diví acostuma a ser molt estàtic, amb fisonomia de putto.

És difícil escollir entre les innombrables pintures, però diria que les meves nativitats preferides són les de Giovanni Bellini. La que més m’intriga és la d’un altre venecià, Lorenzo Lotto, autor d’un dels millors retrats de la història de la pintura, Retrat d’un jove. La nativitat de Lotto és molt imperfecta i fins i tot barroera. No obstant això, té una força estranya perquè hi està present el destí tràgic del protagonista. A la part esquerra superior del quadre, penjat al mur de la cova, hi ha un crucifix. L’escena és, per tant, una visió del que passarà trenta-tres anys després (si acceptem l’edat en la qual va morir el Messies segons la mitologia cristiana).

En la meva imaginació sempre comparo aquesta pintura amb l’ Anunciació de Fra Angelico. En aquesta última el missatge del futur naixement del redemptor té, com a rerefons, l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. La caiguda i l’anunci de la redempció concentrats en un instant. En la pintura de Lorenzo Lotto el naixement proclama el sacrifici i la mort que els cristians consideren com la condició per a la futura resurrecció col·lectiva. El cicle sencer de la humanitat atrapat en dues pintures. Un enigma joiós per als creients religiosos; una capacitat de síntesi prodigiosa per als que creuen en la pintura.

stats