15/07/2018

A l’ombra del volcà sagrat

2 min
Fotograma de la pel·lícula sobre el llibre de Lowry que va dirigir John Huston el 1984.

Hi va haver un temps en què els admiradors de Sota el volcà formaven una mena de confraria, els membres de la qual s’intercanviaven confidències i informacions gairebé esotèriques sobre la novel·la. No sé si aquest culte literari hauria agradat a Malcolm Lowry, però no tinc cap dubte que el mateix escriptor anglès tenia una alta i turmentada consciència sobre la singularitat del seu text. Lowry va reescriure innombrables vegades la seva obra, i és possible que Sota el volcà s’anés metamorfosant a mesura que l’autor experimentava les múltiples crisis existencials que va viure.

Lowry va aconseguir una novel·la hipnòtica en la qual el lector, en certa manera posseït, s’ha de deixar guiar amb entusiasme i, també, amb una estranya fe. Sense fe ni entusiasme és difícil que es compleixi l’objectiu de la lectura i potser és millor abandonar el llibre. Acceptada la hipnosi literària, el lector s’ha d’introduir en la pell del protagonista, Geoffrey Firmin, el cònsol, de manera semblant a com ho fa el mateix Lowry, de qui és un alter ego. Cal, doncs, que se submergeixi en la barroca Cuernavaca del gran Dia dels Morts mexicà i, amb l’aroma del mescal que destil·la cada pàgina, afanyar-se a descendir a l’infern sota la imponent ombra del Popocatépetl.

Malcolm Lowry, que va escriure molt però va publicar poc, va aconseguir en bona part el seu propòsit de traslladar l’infern dantesc al segle XX. En la seva novel·la dibuixa amb cura i duresa cadascun dels cercles del remolí que succiona cap a la perdició. No hi ha ascens posterior al paradís: el dimoni de l’alcoholisme, que acaba dominant totes les ordres de l’existència, ofereix al protagonista els somnis que es transformaran en malson. Però per al lector sí que hi ha una recompensa després del viatge: la bellesa amb què es pot explicar la foscor.

stats