18/08/2019

La pell interior del món

2 min
Fotografia realitzada per l’escriptor mexicà en una data indeterminada.

Per penetrar en la literatura de Juan Rulfo no és ociós deixar-se acompanyar per la seva fotografia. Rulfo va ser un excel·lent fotògraf i durant anys va recórrer el Mèxic rural per capturar imatges de la vida quotidiana. Les seves fotografies són austeres, essencials, fins a cert punt fantasmagòriques, i semblen mostrar la pell exterior del seu univers literari. Les imatges són com tatuatges d’un món submergit que només podrà expressar-se amb paraules. Amb poques paraules: Rulfo és autor d’únicament tres llibres: El llano en llamas, Pedro Páramo i El gallo de oro. La literatura de Rulfo, tan escassa com intensa, recorre la pell interior del territori humà tan pacientment perseguit en aquesta fotografia que sap combinar amb sagacitat núvols, deserts i homes.

El llano en llamas és una col·lecció de relats arrelats al Mèxic postrevolucionari. Rulfo s’hi distancia del realisme descriptiu per aprofundir en el que Rilke va anomenar l’espai intern de l’ésser humà. En aquest espai conviuen les accions realitzades en l’estat de vigília amb el que ha transcorregut durant els somnis; la vida dels vius amb el que, paradoxalment, podríem anomenar la vida dels morts; l’allau dels records, que flueixen lliures i caòtics, amb la senda sinuosa dels pressentiments. Tot és realitat perquè, potser, res no ho és.

La quinta essència d’aquests relats de llum ambigua és la novel·la Pedro Páramo, l’obra mestra de Rulfo, que, malgrat la seva brevetat, té una influència portentosa en tota la literatura llatinoamericana. A Pedro Páramo s’esborra la frontera entre les veus i els seus ressons, entre els objectes i les seves ombres. Els personatges es mouen en una ingravidesa que posa contra les cordes les lleis atribuïdes a la realitat. Tot just tenen rostres i cossos sent com són siluetes que es balancegen en un magma de sensacions i pensaments. Per a Rulfo la representació té lloc en els escenaris interiors de la consciència. I allà tot és diferent del que l’aparença s’obstina a assenyalar.

stats