La primera i la darrera llum

ELS COLORS SÓN ELS SENTITS PERÒ L’ÀNIMA ÉS LA LLUM. La gran exploració de la pintura és la recerca de la llum a través dels colors. La llum ho és tot. L’ombra, la foscor són els contrapunts necessaris d’aquesta totalitat. El moviment i el temps es capturen mitjançant els desplaçaments lumínics. Per això la maduresa de la pintura europea arriba amb el chiaroscuro, l’admirable intuïció de Leonardo: la història de l’ombra és també la història de la llum.

Abans que els impressionistes, o Van Gogh, es plantegessin els límits de la intuïció leonardiana va haver-hi un pintor, William Turner, que es va fer una pregunta fonamental: com eren la llum i la foscor abans i després del diluvi? Turner, que estava seduït per la polèmica teoria del color formulada per Goethe, i dubtava entre aquesta i la de Newton, no va fer únicament la pregunta sinó que es va atrevir a pintar la resposta. Així sorgeix un dels díptics més excepcionals de la història de l’art: Ombra i foscor. La tarda anterior al diluvi i Llum i color. El matí posterior al diluvi.

Per arribar a aquesta audaç resposta pictòrica a una pregunta impossible, Turner va desenvolupar una aventura artística de 50 anys, en el decurs de la qual va passar del realisme més estricte a l’abstraccionisme més pur. L’objectiu: descobrir la naturalesa de la llum. Se segueix molt bé aquesta aventura contemplant com es transforma durant quatre dècades la ciutat de Venècia sota el pinzell del pintor anglès. Per arribar al seu objectiu Turner va pintar el foc, la pluja, la boira i, fins i tot, la velocitat. En imaginar la nit anterior i el matí posterior al diluvi, l’artista va penetrar el cor mateix de la llum.