15/03/2020

El suau plaer de viure

2 min
El suau plaer de viure

Ser horacià representa -o representava fins fa poc- un joc de subtils equilibris: fugir dels radicalismes vitals sense caure en el conformisme, gaudir de l’existència sense oblidar el dolor, aspirar a la felicitat tot i conèixer la condició infeliç de l’ésser humà. Pocs poetes han tingut tanta influència com Horaci, tot i que és veritat que sovint algunes de les seves expressions més cèlebres, com aurea mediocritas o carpe diem, han tingut interpretacions massa esbiaixades i empobridores. Quan avui en dia llegim Horaci tenim la impressió que gairebé tots els conflictes que va afrontar continuen sent els nostres conflictes, si bé ell ho va fer amb un punt de mira més elevat que els que ara ofereixen solucions.

D’Horaci m’agrada que parlés de moral sense moralisme. En cap moment recorre a una veritat superior per justificar els seus consells sinó a la pròpia experiència vital. Aquesta és, penso, una gran virtut dels epicuris rigorosos com ell: no necessiten grans sistemes metafísics per orientar la modesta existència humana. Viure el gaudi en el desitjable, foragitar el dolor en el possible. En aquesta combinació es troba el fonament de les nostres conductes en l’amistat, en l’amor o davant del poder. La conseqüència és una invitació a l’alegria intel·ligent i a la reflexió serena a què podem respondre amb gust quan nosaltres mateixos travessem el caos de la vida.

Les odes d’Horaci són un dels cims de la poesia i no és estrany que des del Renaixement hagin estat contínues fonts d’inspiració. Les dedicades a l’amistat il·luminen, després, les grans pàgines literàries dedicades al tema, com les de Montaigne. Entre les relacionades amb l’amor tinc preferència per les paraules que Horaci dedica al seu pare: un amor filial, sovint turbulent en la literatura, que en el seu cas és un insuperable exercici d’agraïment, delicadesa i passió. Aparentment el poeta, protegit per Cèsar August però poc propici a les intrigues de poder, era un home modest, menys en la consideració de les seves odes. Creia que perdurarien més que el bronze. I tenia raó.

stats