13/01/2019

La transgressió de les fronteres

2 min
Colin Clive, com a Dr. Frankestein, i  Boris Karloff, com a monstre, al film mític del 1931.

Un mite literari sorgeix quan una època el necessita i quan aquesta època acull l’autor amb el talent adequat per expressar aquella necessitat. Prometeu constitueix un dels més destacats exemples d’aquesta conducta. Èsquil, en la seva gran tragèdia, el va convertir en el símbol de la rebel·lia davant els déus o, d’una manera més general, de l’inconformisme humà davant els límits de l’home. El poeta va transformar una figura mítica menor -patró dels ferrers a l’Atenes arcaica- en un dels principals mites de la cultura occidental. Després del seu esvaïment a l’Edat Mitjana, Prometeu reapareix en el Renaixement. Miquel Àngel Buonarrotti o Giordano Bruno l’adopten: el prometeic sempre brolla simbòlicament quan es tracta d’eixamplar els camps del coneixement i transgredir les fronteres de l’humà.

D’aquí la importància d’un subtítol, el Prometeu modern. El va posar una joveníssima Mary Shelley després del títol de la seva novel·la principal, El doctor Frankenstein. La història que envolta la idea del text és divertida i ben coneguda: una reunió d’amics a la vora del llac de Ginebra, un desafiador divertimento sobre “vampirs” o sobre “esperits”. Allà tenim Lord Byron, el doctor Polidori, el poeta Percy Shelley, la seva esposa Mary. Serà aquesta última la que guanyarà el repte si ens atenim a l’enorme impacte que, posteriorment, tindrà el seu El doctor Frankenstein, el text iniciat a la riba del llac de Ginebra.

Però el protagonisme de Frankenstein -el modern Prometeu- i de la seva criatura s’ha pogut produir perquè Mary Shelley, amb enorme perspicàcia, va intuir un dels corrents principals de la nostra època: la destructivitat implícita a tota creació, el costat fosc del progrés, el risc adherit a les transgressions alliberadores. Potser per això la segona part d’ El doctor Frankenstein és massa puritana, reiteradament moralista. No obstant això, tota la primera part és d’una esplèndida audàcia, la mostra d’un talent -el de Mary Shelley- capaç d’elevar un mite literari a autèntic esperit de l’època.

stats