La veu de les tenebres
Joseph Conrad, si més no, va abordar dos viratges fonamentals en la seva existència: va abandonar la vida marinera per abraçar un sedentarisme urbà i va canviar la llengua materna, el polonès, per l’anglès com a idioma literari. Aquests dos canvis sempre li van produir incertesa i enyorança. Mai va estar segur del seu domini de l’anglès, a pesar que es convertiria en un dels principals mestres de la literatura anglesa moderna. Pel que fa al mar, la seva fidelitat va ser tal que el va fer protagonista de la majoria de les seves obres. Les lleis del mar, per dir-ho d’alguna manera, il·luminaven les lleis que els homes acataven i transgredien terra endins.
Dos dels seus textos preferits, almenys per a mi, deixen ben clara la pervivència d’una ètica marinera en l’esperit de Conrad. Lord Jim arrenca amb una tempestat en el mar per després posar a prova, en el protagonista, els conceptes de valor i de covardia, d’honor i d’abjecció. Per contra, a La línia d’ombra, és la quietud absoluta de la mar, pitjor que qualsevol tempesta, la que posa a prova els límits morals dels diferents personatges. No obstant això, la que potser és l’obra mestra de Conrad, El cor de les tenebres, no transcorre al mar, sinó en un riu, el riu Congo, on l’escriptor polonès trasllada la seva particular visió de l’Infern de Dante.
El protagonista, Marlow, va a la recerca de Kurtz, algú que en el sentit més radical s’ha col·locat “més enllà del bé i del mal”. Un habitant del cor de la selva, un habitant de la tenebra física i moral. Un ídol de carn i os en un món d’idòlatres. A mesura que Marlow ascendeix pel riu Congo queda subjugat pels sons cada vegada més inquietants de la selva. Al final la seva obsessió és escoltar la veu de Kurtz. ¿Com és la veu de qui està “més enllà del bé i del mal”? Conrad la descriu amb paraules vigoroses. Però, paradoxalment, va caldre que passessin set dècades des de l’escriptura del llibre perquè poguéssim sentir la veu de Kurtz. L’hem pogut sentir tots els espectadors d’ Apocalypse now, l’adaptació realitzada per Coppola d’ El cor de les tenebres. La veu de Kurtz era la de Marlon Brando al final de la pel·lícula. De fet, el Kurtz encarnat per Brando és només penombra i veu, una veu greu, trencada, desencantada, inhumana i massa humana al mateix temps. Conrad hauria hagut de sentir aquesta veu.
