El voluptuós remolí de la festa
A ‘LA NIT DE WALPURGIS’, escena central del Faust de Goethe, Mefistòfil mostra al protagonista la desenfrenada diversió del poble, aliè a les lleis i moral convencionals. Dirigida per l’encanteri de les bruixes, la multitud celebra la destrucció momentània del puritanisme imposat per la religió i el poder social. Goethe, interessat per tot, també expressava el seu interès per la condició lúdica i instintiva de l’ésser humà, que ell identificava amb les seves experiències italianes, fonamentalment en el terreny musical, i també amb la pintura holandesa. En els dos casos l’encertava.
Per raons complexes de cultura, caràcter i tradició no hi ha cap pintura europea que hagi capturat la festa popular com l’holandesa. Va ser Pieter Brueghel el Vell el primer artista que va consagrar aquest tema. El paisatge a l’aire lliure, que havia tingut poca importància anteriorment, era el teatre que acollia el desbordant paganisme dels camperols. Des de Brueghel la pintura holandesa va tenir un toc de llibertat únic a Europa.
Els últims anys de la seva vida Peter Paul Rubens va fer un quadre de colossal format, La gran Kermesse, en què representava el motiu de la festa popular de manera extraordinària. El mestre del moviment aconsegueix una impactant harmonia malgrat l’enorme quantitat de voluminoses figures en joc. El voluptuós remolí s’apodera del paisatge en forma de ball, embriaguesa, joia i sensualitat. No sabem si Goethe havia vist aquesta pintura, però, a La nit de Walpurgis, la poesia sembla posar paraules als colors de Rubens.
