OPINIÓ

Autònoms

Dues notícies recents fan que avui escrigui del col·lectiu d'homes i dones que treballen remuneradament com a autònoms i autònomes. La primera d'aquestes notícies és que dimecres passat, 25 d'octubre, el BOE va publicar l'esperada Llei 6/2017 de reformes urgents del treball autònom que, en allò que és substancial, inclou: a) Un abaratiment dels costos de Seguretat Social. b) Algunes mesures tendents a facilitar la conciliació de l'activitat professional de les persones autònomes amb les necessitats d'atendre menors o dependents, a millorar les condicions dels autònoms/es amb discapacitat, i a facilitar i permetre la contractació dels fills discapacitats dels autònoms. c) Mesures que pretenen augmentar els ingressos d'aquest col·lectiu mitjançant fórmules, com ara la comptabilització al 100% del treball per compte propi amb la pensió de l'autònom, la reducció del 30% de les despeses de subministraments, com l'aigua, el llum, l'electricitat i la telefonia, sempre que es treballi des de casa. d) Se'ls atorguen alguns drets "laborals", tals com a la formació, el reconeixement de l'accident 'in itinere', una millor formació en prevenció de riscos laborals o deduccions per a manutenció (quan aquesta afecti directament l'activitat, amb un límit de 26 euros diaris i sempre que pugui comprovar-se a través de mitjans telemàtics). i) Finalment, es regulen una sèrie de canvis referits als drets de participació de les organitzacions d'autònoms en organismes de representació i diàleg social, com ara el Consell Econòmic Social del Regne d'Espanya, etc.

Algunes anàlisis conclouen que, amb aquesta nova legislació, es produirà un gran avanç en els drets d'aquestes persones. Em semblen precipitades les conclusions que ens vénen a dir que en matèria d'autònoms -un tema electoralment sempre recurrent- ja tenim la Seu plena d'ous. Falten el desenvolupament de l'esmentada llei i les instruccions administratives per a la seva aplicació. En definitiva, l'assenyat és esperar a veure'n amb lupa la lletra menuda abans de fer grans elogis a aquesta nova legislació. El que sí que es pot avançar, sense por d'equivocar-se, és que no s'avança gens en la garantia de voluntarietat de les persones autònomes a ser-ho. És a dir, no hi ha cap mesura per combatre els "falsos autònoms" o "autònoms forçats" com a única forma d'inserció a l'anomenat mercat laboral per a molta gent. L'absència de mesures conduents a evitar l'autoprecarització és molt coherent amb la ideologia neoliberal d'emprenedoria. Ningú millor que Santiago Alba Rico ha resumit aquesta ideologia en afirmar que, mentre que el socialisme va fracassar en la construcció d'un "home nou", el capitalisme ho ha fet realitat en la figura de l'"emprenedor".

La segona de les notícies a què feia referència al principi és que el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ha publicat recentment l'informe sobre " Treballadors Autònoms, pròpiament dits, en alta en la Seguretat Social" del tercer trimestre de 2017. Aquest informe ens permet conèixer que, en aquest trimestre, que, com a conseqüència d'un model de creixement amb gran estacionalitat, és el període de màxima activitat econòmica i laboral, el perfil predominant de les persones que formen aquest col·lectiu a les Illes Balears és el següent: Autònom del sector serveis (74,8%), sense assalariats a càrrec seu (74,8%), home (65,7%), entre 40 i 54 anys (45,6%) -encara que amb una important presència de persones d’entre 25 i 39 anys (27,6%)-, de nacionalitat espanyola (76,4%), amb 5 anys o més d'antiguitat en el seu negoci (44,1%) i que cotitza per la base mínima de cotització (91,1%).

Val a dir que aquest perfil predominant ho és d'un col·lectiu que, a data de 30 de setembre de 2017, està compost per 95.377 persones afiliades per compte propi a la Seguretat Social, 55.072 de les quals són persones físiques, és a dir, que no estan integrades en societats mercantils, cooperatives o altres entitats societàries, tampoc són col·laboradors/es familiars, ni estan registrats/ades com a part d'algun col·lectiu especial de treballadors/es. És a dir, caldria afegir al perfil abans descrit que la part majoritària (58%) del col·lectiu d'autònoms illencs és una persona solitària, especialment vulnerable als embats del mercat i de les precarietats. Apuntin, finalment, que el nombre de "negocis" amb una antiguitat superior a 5 anys és un 11% inferior a la mitjana estatal i que s'observa un augment significatiu dels "negocis amb menys d'11 mesos d'antiguitat". Tot indica, doncs, que, com a conseqüència de l’absència de polítiques de “segones oportunitats” de debò, la precarietat i la temporalitat de curta durada no és una patologia exclusiva del món laboral de les persones assalariades.

Concloc amb una reflexió que sembla òbvia: En paraules de Pierre Dardot i Christian Laval, el neoliberalisme -entès com "el conjunt dels discursos, de les pràctiques, dels dispositius que determinen una nova manera de govern dels homes segons el principi universal de la competència"- ordena les relacions socials "conforme al model de mercat, i transforma el mateix individu, cridat a concebre's a si mateix com una empresa". A aquestes altures del segle XXI, i a una Europa que es resisteix a abandonar les receptes basades en una sobredosi d'austeritat i precarietat laboral, no queda altre remei que analitzar el treball autònom en el context descrit pels dos filòsofs francesos. L'emprenedoria neoliberal va associada a massa quincalla ideològica de baix cost.