Convé començar aquestes notes sobre l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2014 amb una breu referència als ajustos que l’INE hi acaba d’incorporar. Amb el nou cens -que és una enquesta i no un cens pròpiament dit- s’ha descobert que a les Illes Balears hi ha menys població de 16 i més anys. El total d’aquesta població ha passat de les 928.100 persones de 2001 a 925.200 en 2011, és a dir, hem perdut un 2,9% de població el que pot provocar una millora aparent d’ alguna dada estadística -a tal d’exemple, la taxa d’atur baixarà-, però, si es consolida la tendència, pot ser un problema molt seriós en l’actual lògica del finançament de l’Estat del Benestar. Però això són figues d’un altre paner que ens podrien despistar d’uns succints comentaris a l’EPA dels tres primers mesos de l’any 2014.
Anem, idò, al moll de l’assumpte: Com que l’estacionalitat turística és cada pic més gran, l’absència de política industrial està a punt de convertir-nos en una de les regions europees més desindustrialitzades, i la construcció amb un enfocament de rehabilitació i estalvi energètic no és una prioritat, les dades quantitatives són sorprenentment dolentes. Sens dubte, la més cridanera és la taxa d’ocupació de les Illes Balears, és a dir, el percentatge de persones majors de 16 anys que han treballat almenys una hora durant el trimestre, que es situa en el 45,21% (un 1,43% menys que ara fa un any). De fet, aquesta taxa d’ocupació és la més baixa dels últims anys i és conseqüència d’una pèrdua anual del -2,55% de població ocupada (10.900 persones en termes absoluts). Per la seva part, una taxa d’atur del 26,7% (152.500 persones) no es pot interpretar més que com un absolut fracàs després de tants trimestres de sacrificis per als no rics amb l’excusa d’una suposada recuperació econòmica i generació d’ocupació. Val a dir que aquest fracàs és de major dimensió si s’observa, per una banda, que la taxa d’atur del col·lectiu de persones menors de 25 anys és del 53,17% (19.600 persones) i, per una altra, que el descens interanual del -11,17% de la població aturada illenca té molt a veure amb el descens de població activa (-30.100 persones en un any) i de la població ocupada estrangera que segueix migrant.
Però àdhuc els aspectes qualitatius són encara pitjors. L’atur de llarga durada és força preocupant (14,9% de més d’un any i 26,3% de més de dos anys), i, en els mesos d’hivern -el període de menys activitat laboral- el 23,7% de la població assalariada és temporal i el 14% de la població ocupada ho és a jornada parcial. Amb tot, d’aquest conjunt de dades la que em sembla més reveladora de la situació és la següent: El nombre de persones assalariades (333.200) és el més baix dels últims anys, mentre que el percentatge de persones ocupades amb la categoria de treballadors per compte propi assoleix, amb un 20,4%, un dels valors més elevats de la història de l’EPA. Sembla, idò, que la conversió de treball assalariat en treball autònom depenent -i amb tota seguretat precari- avança. Sigui com sigui, de les dades que ens proporciona l’EPA n’hi ha tres especialment feridores: a) En el primer trimestre de l’any hi ha 51.500 llars illenques (el 15,38%) amb tots els seus membres actius en atur. b) A les Illes Balears la taxa de protecció per desocupació és del 38,7%, per tant, només una de cada tres persones aturades percep alguna prestació (entre contributives i subsidis). c) Les persones aturades majors de 45 anys han perdut gairebé dotze punts de protecció en un any a causa de les retallades realitzades al subsidi per a elles.
Tot plegat hauria de fer pensar a tothom que la clau és saber si el mercat laboral, després de sis anys de crisi, segueix sent un mecanisme de repartiment de renda generada i generador d’un grau acceptable de cohesió social o, dit en unes altres paraules, és fonamental esbrinar si tenir un treball és encara ara un garantia més o menys segura de no patir una situació d’exclusió social. Sembla que l’estratègia de la devaluació salarial i social no repara en aquestes subtileses i els working poors (treballadors i treballadores pobres) i les persones inocupables (persones amb carències estructurals de formació i d’habilitats) comencen a ser trets ben presents en el mercat laboral illenc. Una nova realitat que ha generat una nova dinàmica de desigualtat sobre la que moltes institucions adverteixen dels perills que això provoca per a la cohesió social. A tall d’exemple, l’Organització Internacional del Treball (OIT) en un treball titulat “Desigualtats en el treball durant la crisi. Testimoni d’Europa”, afirma que “És fonamental controlar les conseqüències de la desigualtat [provocada en el si dels mercats de treball] no només a curt termini, sinó també a mitjà i més llarg termini. Els efectes en la desigualtat sovint es detecten només amb el pas dels anys, especialment si es tenen en compte indicadors qualitatius, com el capital humà i la qualitat de l’ocupació”. L’informe de l’OIT és de l’any 2012 i, a hores d’ara, seguim sense tenir un Pla d’Ocupació de les Illes Balears. Increïble, però cert.
