OPINIÓ

Hi ha coses que no canvien ni amb la crisi

Una mirada més o menys atenta a l'evolució de l'Enquesta de Població Activa (EPA) ens permet observar la transformació que s'ha produït en el que hem convingut a anomenar mercat laboral. Prenguem com a referència l'any 2008, en el qual ja es van començar a notar els efectes de la crisi, i observarem que, fins avui, pràcticament tots els indicadors han sofert variacions molt importants:
la població activa, és a dir, la que té edat i disposició d'incorporar-se a la feina remunerada, ha tingut importants variacions. Primer disminuí com a conseqüència del procés de retorn als seus països d'origen de moltes persones immigrants; després s'estabilitzà i ara torna a decréixer una mica, segurament perquè l'extraordinària precarietat disminueix la voluntat d'incorporació a l'actual mercat laboral.

D'altra banda, la població ocupada ha experimentat canvis estructurals, com ara, l'augment de la temporalitat, la parcialitat no desitjada de les persones assalariades, o l'augment del treball autònom fictici. Òbviament, en el cas de la població aturada, els canvis en valors absoluts han estat tan brutals que, si es representen en un gràfic, resulta que aquest s'assembla bastant a les pujades i baixades del Dragon Khan.

També la població inactiva (la població de 16 o més anys no inclosa en cap de les categories anteriors) ha variat. La xifra mitjana anual ha passat de 307.900 persones el 2008, a 328.700 l'any passat. És a dir, ha crescut entorn d'un 19%. Hi ha diversos factors que poden explicar aquesta evolució creixent, entre ells, els més rellevants són l'augment de pensionistes i d'estudiants. Però hi ha una cosa que la crisi no ha modificat: la feminització de la població inactiva que ho és per dedicar-se a les tasques de la llar. Concretament, la dada del segon trimestre d'enguany (última dada disponible) ens indica que, del total de 79.000 persones inactives per aquesta causa, el 84,8% són dones. Val a dir que durant aquests anys de crisi aquesta feminització de les tasques de la llar sempre s'ha mogut en percentatges superiors al 80%.

Així doncs, hi ha coses que ni la brutal crisi modifica. La corresponsabilització en les tasques domèstiques avançarà de debò amb polítiques d'igualtat que, precisament, han estat absents quan més calien, és a dir, durant la recessió econòmica. I ara que, segons diuen, ja hem superat aquesta recessió, n'hi haurà, de polítiques públiques per incentivar la corresponsabilitat en les tasques de la llar?