OPINIÓ

'Las Kellys' es mobilitzen

Segur que ja ho sabeu, però, per si de cas: 'Las Kellys' són 'Las que limpian los hoteles'. EL 2015 Ernest Cañada va publicar un llibre amb aquest títol, que va subtitular 'Històries ocultes de precarietat laboral'. El gruix del llibre és un reguitzell d'entrevistes a cambreres de pisos dels hotels que expliquen les seves vides de precarietat laboral.

La primera d'aquestes històries és la de Dolores Ayala, que fa més de 30 anys que treballa en un hotel de la Platja de Palma i que, entre altres coses, explica: "Nosaltres fem 20 habitacions al dia, netegem també les zones nobles. Abans en fèiem 22, d'habitacions, però jo he aconseguit amb la meva baralla que en fem 20, que a mi em segueixen semblant moltíssimes, una barbaritat...
El més dur és moure els llits de fusta, són molt pesats. Cada dia són 50 llits. I els matalassos pesen també com un mort, és horrorós. Hi ha dies que no puc amb la meva ànima perquè, a més de moure el llit cap a fora, hem d'aixecar i matalàs i ficar la roba...".

La segona història és la d'una altra cambrera de pis, també d'un hotel de la Platja de Palma, Angelina Alfaro, que ens diu: "Jo fa una setmana que em punxo. Al matí em prenc ibuprofèn i a les nits, relaxants musculars. Per què? Perquè anam sobrecarregades, portam un treball enorme. Anam tot el dia estirant llits, arrossegant bosses, puja, posa... I el cos et passa factura. Un dia et quedes enxampada, i no et pots ajupir, llavors vas al metge, et punxen, prens pastilles, i l'endemà tornes a treballar...".

I així un enfilall d'històries de precarietats laborals i de males condicions de treball que haurien de fer avergonyir molta gent de l'establishment empresarial i polític illenc, sobretot d'aquells que presumeixen de xifres macroeconòmiques de creixement, especialment pel bon moment del sector de l'hostaleria i el turisme. Però, ja se sap que la irracionalitat del PIB és tal que, pel que a Las Kellys, el consum més gran de fàrmacs repercuteix positivament a l'increment del PIB, molt més que un treball en condicions òptimes de salut laboral i de prevenció de riscos labors. En aquest sentit, Bob Kennedy tenia molta raó en afirmar que "el PIB ho mesura tot menys el que fa que una vida mereixi ser viscuda".

Les històries d'aquestes dones són, ara com ara, sobradament conegudes. El que fa falta és que se'n coneguin les reivindicacions, i que s'avergonyeixin els qui les menyspreen, les ignoren, o les hi neguen. Demà, 18 d'agost, a les 19 hores a la plaça d'Espanya de Palma, Las Kellys de Mallorca han convocat una concentració per reivindicar la jubilació anticipada, la regularització de la càrrega de treball, el reconeixement de les malalties professionals, i per dir no a l'assetjament laboral, i no a les externalitzacions. Amb Gabriel Celaya és hora de cantar clar i fort: "¡A la calle!, que ya es hora / de pasearnos a cuerpo / y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo".

Per solidaritat, per dignitat: Som-hi!