OPINIÓ

Permisos de naixement i adopció iguals i intransferibles, ja!

En acabar setembre es va produir una d'aquestes notícies efímeres a què la política espanyola ens té tan acostumats. En aquella ocasió s'anuncià un acord del PP i C's per augmentar el permís de paternitat a 5 setmanes el 2018, que era pura "pólvora mullada". L’esmentat acord entre les dues marques de la dreta espanyola i espanyolista es produí en el marc de les negociacions dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a l'any vinent, que, donat el canvi de posició del PNB per mor de la actuació del Govern d’Espanya a Catalunya, no sembla que tinguin gaire possibilitats d'esdevenir realitat. Era, idò, una no-notícia.

No obstant això, l’esmentat acord es va presentar amb grans escenificacions propagandístiques, en les quals, especialment C's, parlaven de transcendental pas cap a la igualtat. Encara sort que la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPIINA) va posar els punts sobre les is afirmant que "5 setmanes de permís de paternitat, enfront de les 16 setmanes de maternitat, segueix sent un objectiu obsolet –i també anticonstitucional– per a una societat que reclama igualtat real en el dret a cuidar de les seves criatures: les enquestes indiquen que el 92% dels pares i el 93% de les mares estan d'acord en l'equiparació total dels dos permisos".

He recordat aquesta no-notícia mentre donava una ullada a la informació que avui (26-10-2017) ha publicat el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social relativa a les prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat, i excedències per a la cura de fills i filles i familiars, que s'han tramitat durant els primers nous mesos del 2017. Les dades, pel que fa a les Illes Balears –no gaire diferents de les del conjunt del Regne d'Espanya–, són les següents:

En els tres primers trimestres d'enguany s'han tramitat un total de 5.195 prestacions per a permisos de maternitat; la qual cosa representa una variació del ‐4,1% en relació amb el mateix període de l'any anterior. En qualsevol cas, allò que crida més l'atenció és que, del total de permisos per maternitat –descomptats els que són per adopció i acolliment–, només un 0,8% són compartits. La participació dels pares, independentment de la seva voluntat, és extraordinàriament minoritària per mor de les dificultats que imposa, ‘de facto’, la norma legal vigent. Per una altra banda, de permisos de paternitat, se n'han tramitats 4.634, és a dir, s'ha produït un increment del 9,14% interanual. Aquest augment del compromís dels pares envers la cura dels nadons és, sens dubte, molt positiu, però el que és substantiu és que, davant el total de permisos per maternitat, sense tenir en compte els d'adopció i acolliment, gairebé el 5% dels pares no fan ús d'aquest dret al permís paternal.

Ras i curt: el que cal és que PP i Ciutadans deixin de bloquejar al Congrés dels Diputats la reforma que, des de fa temps, proposa la PPIINA per "concedir a cada persona progenitora 16 setmanes de permís intransferible i pagat al 100%. Una reforma acuradament dissenyada perquè cada progenitor/a pugui quedar-se al càrrec del seu nadó durant 14 de les seues 16 setmanes –cada progenitor/a tindria 2 setmanes de permís parental inicial a partir del naixement, més 14 setmanes de permís parental per a la criança a prendre's durant el primer any–".

Aquesta proposta de la PPIINA és absolutament viable i necessària per a, tot seguit, preocupar-nos i ocupar-nos de l'altre focus de desigualat de gènere en aquest àmbit dels ‘permisos laborals’ que comentam: el referit a les excedències per cures de familiars. La dada és prou eloqüent: del total de 1.098 prestacions tramitades a les Illes Balears en els tres primers trimestres del 2017 per aquestes excedències, el 88% són per a dones! Sense més comentaris!