OPINIÓ

Visca la terra, mori el mal govern!

L'INE va publicar el passat 15 de desembre una d'aquestes estadístiques a les quals –supòs que excepte en àmbits estrictament lligats al sector agrícola i ramader– se sol prestar poca atenció. I, no obstant això, sense que tingui (ni hagi tingut) cap relació professional amb el sector primari insular, és una de les informacions estadístiques que, des de fa alguns anys, seguesc amb especial interès. Hi ha molts debats (entre d'altres, els de sobirania alimentària, alimentació saludable i ecològica, propietat de la terra, preservació del territori, manteniment d'oficis i tradicions, generació d'ocupació, els mal anomenats acords de lliure comerç, com el CETA o el TTIP, etc.) associats a la situació de les nostres explotacions agrícoles. Paga, idò, la pena fer un esforç per analitzar la informació, almenys la més rellevant, que ofereix l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles.

Però, abans d'avançar, convé tenir en compte tres qüestions: a) Les dades de l'esmentada enquesta de l'INE es refereixen a l'any agrícola 2016, és a dir, a la campanya compresa entre l'1 d'octubre del 2015 i el 30 de setembre del 2016, excepte per a la ramaderia, per a la qual la data de referència és el dia 30 de setembre del 2016; b) S'entén que una explotació agrícola és "una unitat tècnica econòmica de la qual s'obtenen productes agraris i/o ramaders sota la responsabilitat d'un titular. Aquesta unitat es caracteritza per la utilització en comú de la mà d'obra i dels mitjans de producció: maquinària, terres, edificis, abonament, etc."; c) L'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles és una enquesta estructural, que es publica de manera no periòdica.

Val a dir que, tot i que pel que fa a l'ocupació assalariada és millor, en la meva opinió, consultar altres fonts, com ara l'EPA, l'Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles ofereix molta informació, per la qual cosa no queda més remei que fer-ne fer una tria. La meva és la següent:

I) El nombre d'explotacions amb superfície agrícola utilitzada (SAU) el 2016 va ser de 10.037, amb un total de 240.426 d'hectàrees, mentre que deu anys abans el nombre d'aquestes explotacions havia estat de 13.170, amb una superfície de total 314.278 hectàrees. És a dir, en un decenni s'ha perdut un 24% d'explotacions, i més d'un 23% de superfície agrícola utilitzada.

II) El 2016, el total de titulars (persones físiques i caps d'explotació) d'explotacions amb SAU van ser 17.007. Una dècada abans havien estat 22.558, és a dir, un 24,6% més. Continua augmentant l'envelliment d'aquestes persones, car en el 2007 les majors de 60 anys eren un 58% del total, i el 2016 ja en representaven el 64%. Tot i que es manté una gran masculinització, s'observa un cert augment de la presència femenina (28% el 2007, i 32% el 2016).

III) Una de les poques dades positives és la que fa referència a la producció ecològica: En el període 2007-2016 el nombre d'explotacions creix un 164% (de 128 a 338), i el nombre d'hectàrees dedicades a aquesta producció ecològica ho fa un 74% (de 5.898 a 10.284). Però el seu pes continua sent molt petit sobre el total del sector.

Aquestes tres dades –insistesc que a l'enquesta de l'INE n'hi ha moltíssimes més– em permeten acabar el darrer article de l'any a l'Ara Balears amb l'esbós d'algunes idees per, si més no, discutir-ne: Es pot parlar de modernitat i de país cohesionat i sostenible sense major i millor ús agrícola i ramader de la terra? Cal (o no?) qüestionar de debò que el xaleterisme i la turistització del camp és qualsevol cosa manco progrés? Com que aquestes coses de la terra tenen a veure amb el model de país, i som a tocar la Diada de Mallorca del 31 de desembre: Visca la terra, mori el mal govern!