Efectivitat i legitimitat d'una secessió unilateral

La comunitat internacional no té cap interès per afegir als seus problemes el de l'eventual secessió de Catalunya. Qualsevol secessió no pactada és vista com una font potencial de desordres i, per tant, des de la distància res no la fa desitjable. Tanmateix, avui és molt clar, per més que sovint es negui des d'instàncies espanyoles, que ni la pràctica dels estats ni el dret internacional prohibeixen les secessions unilaterals. En aquest sentit, tal com va resoldre el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU l'any 2010 en relació amb l'assumpte de Kosovo, una secessió unilateral no està emparada ni prohibida pel dret internacional. Es tracta d'una qüestió de fet que no és antijurídica, perquè el principi de la integritat territorial dels estats és un mandat que el dret internacional adreça només als estats, però no a les comunitats que s'escindeixen d'un estat per formar-ne un de nou.

Tal com va manifestar el Tribunal Suprem del Canadà en el seu conegut dictamen sobre la sobirania del Quebec de 1998, si la negociació entre les parts no és possible perquè una d'elles s'hi nega, la secessió unilateral es podrà produir igualment. Sens dubte la secessió serà inconstitucional, però en tal cas el seu èxit o fracàs només dependrà del reconeixement que en vulgui estendre la comunitat internacional. És oportú, doncs, preguntar-se per les premisses per obtenir el reconeixement internacional.

D'entrada cal dir que el reconeixement és un acte essencialment polític i, per tant, discrecional dels estats, en què hi juguen molts factors i molt diversos. Em convé destacar-ne dos, perquè depenen més aviat de la comunitat que s'escindeix que no pas d'altres consideracions externes de geopolítica, en concret em refereixo a l'efectivitat de la secessió i a la seva legitimitat.

Pel que fa a l'efectivitat, si la declaració unilateral no es tradueix en un control efectiu de la situació en el territori, no passarà de ser un desideràtum. A més, si es fa malament, el poder repressiu de l'estat matriu pot caure sobre els que hagin gosat fer-la o sobre la societat sencera, sense que calgui esperar que la comunitat internacional surti en defensa del projecte fallit. Per tant, la primera condició fonamental per fer una declaració unilateral d'independència ha de ser estar en disposició d'aplicar-la a la pràctica. Com s'ha recordat sovint, per això cal disposar d'estructures d'estat i no precipitar-se. Cal afegir-hi també una població prou compromesa per donar suport als seus líders polítics si fan el pas.

El segon factor que he esmentat és la legitimitat del procés, entenent per això el fet de provar davant la comunitat internacional que la pretensió de secessió té un fonament legítim que justifica que una col·lectivitat vulgui esdevenir un nou estat. Amb aquesta finalitat, la creació i difusió internacional d'un relat coherent i consistent és imprescindible. En aquest relat cal exposar que existeixen prou motius històrics, econòmics i d'autoprotecció per justificar la voluntat de secessió, i que s'han esgotat raonablement totes les vies d'entesa legal i de negociació amb l'estat d'origen per revertir aquesta situació discriminatòria o injusta. És igualment important que els actors polítics que promouen la secessió comptin amb prou suport popular validat a les urnes. També l'existència d'un moviment popular massiu i compromès és un actiu de primer ordre. Cal explicar igualment que s'ha escollit un procediment inclusiu i no discriminatori de les minories que quedaran dins del nou estat. Aquest, a més, ha de fer palès que no serà una amenaça per als seus veïns i que reuneix les condicions suficients per a la seva estabilitat econòmica i social.

En el cas català, el govern espanyol sap que les condicions per a l'efectivitat de l'aplicació d'una secessió unilateral no són fàcils i que la legitimació davant de la comunitat internacional del procés de secessió, sense un referèndum, és complicada. Per això no dóna cap facilitat. Però aquest rebuig constant i sostingut a establir cap diàleg sobre una consulta també pot ser una drecera i una font de legitimitat quan calgui, si cal, per adoptar mesures unilaterals. Convé, tanmateix, advertir a alguns polítics que els diàlegs que ara alguns ens proposen sobre aspectes sens dubte importants, però accessoris, com ara afluixar l'ofec a la Generalitat, no poden ser a canvi d'aparcar el programa guanyador del 25-N: votar durant l'any 2014. Som on som democràticament i no hi pot haver marxa enrere.