EDITORIAL

Mare meva, mare meva 'let me go'

Freddie Mercury, el líder carismàtic de Queen, al 'Rar'

En cert moment de l’adolescència connectar amb els pares i ells amb tu és transcendental. En el meu cas l’oportunitat es va donar gràcies a 'Bohemian Rhapsody', que m’encantava. Primer, per la magnífica entrada de piano i, després, per l’impressionant fragment operístic que la segueix i que va aconseguir l’aprovació de la meva mare, gran amant del 'bel canto'. Però resulta que en aquell moment ella estava estudiant anglès i es va fixar molt en la lletra, que deia entre altres coses:
“Mama, just killed a man
Put a gun against his head
pulled my trigger, now he’s dead”
Aquest fragment no li va fer gaire gràcia, com tampoc el final 'heavy metal' de la cançó. Però 'Somebody to love' va suavitzar la relació i encara més 'Love of my life', que tot el públic cantava en les gires. Però, seguint amb 'Bohemian Rhapsody', la lletra no deixa de ser d’alguna manera premonitòria per a Freddie Mercury:
“Too late, my time has come
Sends shivers down my spine
Body’s aching all the time
Goodbye, everybody, I’ve got to go
got to leave you all behind and face the truth”
Farrokh Bulsara, és a dir, Freddie Mercury, és un d’aquells personatges que, segons com, fa angúnia o, per contra, ens fascina. Amb aquell bigoti, mig despullat als escenaris, ordinari, grotesc, però també commovedor, per entranyable, sensible i genial. Una de les grans veus del rock i el compositor d’himnes èpics i inoblidables. Resseguir la seva vida ens ha servit per donar la paraula als que el van conèixer, viatjar a Zanzíbar o enllaçar amb la reina d’Anglaterra, amb unes magnífiques imatges. 'God save the Queen'.