EDITORIAL

És aquí

Està amb els braços oberts, generós i eloqüent, mirant bé, somrient pletòric, tot ple de carisma i personalitat. La imatge és sempre en un contrapicat que el fa imponent i triomfador. Així és com el veiem tot sovint, als Globus d’Or, a 'El llop de Wall Street', a 'Django desencadenat', fent discursos, exposant-se, mostrant-se.
No sé què pensar d’aquest nen-home, descarat, tendre, entranyable, llest, dolç, discutible personatge, autèntic actor ianqui. Amb Kate Winslet a 'Revolutionary road', no a 'Titanic', esclar, ella se’l menja en un tres i no res. Potser era una estratègia de Sam Mendes, el director, per reflotar el seu matrimoni. Així i tot, aquest infiltrat de pa sucat amb oli, aquesta mena de Marlon Brando de físic gruixut o escanyolit, en funció de l’edat, domina l’escena, fins al punt de seduir el millor Scorsese dels reptes cinematogràfics més genuïns.
Mirat de ben a prop, fa un pèl d’angoixa, però passa sovint quan profunditzes. Mira, si no, en Clooney al microscopi i sortiràs corrent. Aquest, certament, no t’ensarrona tant, i de fet és el que té de bo. És pur Hollywood. Des de les 'girlfriends' fins a l’estil de vida. Una mena de descontrol continu i certa condescendència que acaba enamorant. Més dur que un 'cowboy', més gros que un ós, més fort que el paranyer ferit i abandonat a la seva sort en l’excel·lent film d’Iñárritu.
De la seva última pel·lícula, 'El renacido', en sortim per conèixer de prop l’altiplà entre Arizona, Utah i Nou Mèxic on habiten els indis navahos. Coneixerem personatges reals que ha interpretat o interpretarà, com Vladímir Putin, i lliscarem per sensacions més belles, començant per l’assortit de models que han sigut les seves nòvies i acabant amb el pintor neerlandès el Bosch, amb tres detalls pictòrics exquisits.