EDITORIAL

Escoltar bé

Pompeu Fabra

“D’entrada semblava un senyor d’una normalitat absoluta, un senyor de mitja estatura, flac, ossat, rigorosament afaitat, d’ulls blavissos però intensos, d’una presència modesta però real [....], d’un acolliment amable però caut i circumspecte, d’una total simplicitat, desproveït de gesticulació, mancat de pintoresc, silenciós, pausat, lent, en fi, un senyor que fumava la pipa amb el millor tabac ros que podia obtenir”. 

Darrere d’aquesta entranyable descripció de Pompeu Fabra que feia Josep Pla, en la sèrie Homenots, hi ha un dels catalans més importants de la història, un català que va ser capaç d’aconseguir una fita gloriosa coneguda per tothom. D’aquí que tingui tant sentit que la Generalitat destaqués els seus mèrits creant la prestigiosa Universitat Pompeu Fabra, i més si tenim en compte que estem parlant d’un home que, a més d’enginyer industrial, era catedràtic de química a Bilbao, dirigent esportiu i evidentment filòleg.

Avui al 'Rar' ens afegim a la festa per celebrar els 25 anys de la Universitat Pompeu Fabra i ho fem amb la col·laboració dels catedràtics M. Teresa Cabré i Guillem López i Casasnovas, entre d’altres. També ens hem trobat amb reconeguts exalumnes, recorrem els campus, viatgem als peus del Canigó i a tot plegat hi donem un toc glamurós amb la moda de les últimes dècades.

Tornant a Pla, deia que una de les grans virtuts de Fabra era que sabia escoltar, que sabia escoltar bé. De fet, escoltar és una qualitat poc comuna actualment, quan sembla que tothom s’afanya a dir la seva. Per aquest motiu tenir el privilegi d’anar a classe es presenta com una gran oportunitat d’escoltar, d’escoltar bé, com diuen que feia Fabra.