Inseguretat segura

Director creatiu del 'Rar'Després de la conversa es va quedar intranquil·la. D’acord que estava immersa en els seus projectes personals, d’acord que havia volgut dedicar molta estona a ella mateixa, a créixer i avançar. A assaborir els petits detalls per després poder-los aplicar en el que decidís fer. Potser tot havia sigut massa ràpid al començament i ara es tractava de fer la digestió dels últims anys. Però no era coherent, ni just cap a ella mateixa, que hagués posat un filtre tan fi. Probablement havia perdut feines no ideals, però força bones. De fet, mai pots preveure si una feina aparentment lleugera i de poc valor pot esdevenir crucial en una carrera, o la possibilitat de conèixer algú, una inesperada afinitat que et du a un altre projecte, qui sap? Pensava que controlava la situació, però probablement era l’indici que estava a punt de no controlar la situació. Era preocupant: mesos llargs de veure el món una mica des de fora, treballant per construir-se, sense interactuar era en el fons com no ser-hi i, vulguem o no, s’hi ha de ser. Com amb tot, no s’hi pot ser a mitges. Així que fa una trucada, diu que sí, que hi va, que s’ho ha pogut combinar. Es renta la cara, agafa l’abric i surt al carrer.

Carme Tierz conversa amb Leticia Dolera i hi parla d’inseguretats, tendresa, passió. Una bona entrevista per conèixer millor l’actriu, guionista i directora. Dolera també ens portarà al món del cafè, per un documental que va dirigir, i a Los Angeles, on va estudiar, en un recorregut per sobreviure entre estrelles i aspirants a ser-ho. I com que això és el 'Rar', parlarem de persones rares, estirant el fil de l’última pel·lícula de la nostra protagonista d’avui: 'Requisitos para ser una persona normal'.