Sovint llegeixo sense comprendre res del que llegeixo perquè he estat donant voltes als meus pensaments hermètics i saborosos, fets a base de neurosi prèmium. Aquest és un dels plaers culturals més grans,...

He fet un descobriment que invalida tota la meva vida viscuda fins ara. Hi ha una manera de llegir com d’anar planxant totes les arrugues que trobes sigui el que sigui. Tot ho planxo, tot ho digereixo, me...

Al Primavera Sound hi vaig cada any només per veure-m’hi altre cop. Com per saludar-me a mi mateix, ei, Roger. Com una pregària anual molt íntima. Com conservar un braç petit, un braç que no creix, que no...

L’obsessió contemporània del notar. Notar si em vindrà de gust. Ja t’ho confirmaré demà. Quedem però ens escrivim el mateix dia per confirmar. Si et ve de gust confirmes i si no et ve de gust amb alegria...

Cada cop que m’aturo en un semàfor vermell constato l’odi permanent que li professo. Un odi com contra les autoritats, contra els límits aleatoris, contra algun mestre antic, contra moltes obligacions que...

Hi ha una vanitat molt delicada que proposa escriure a les xarxes el text següent per acompanyar una foto d’actor o d’actriu que m’han fet: “Foto del gran X (llegiu-hi un fotògraf)”, en què el fotògraf X...

Quina vida de cobdícia feliç que portem. No la canviaria ni per set vides humils. Tot al nostre voltant és cobdícia. Tots som iguals i no hi ha maldat i no hi ha delicte. Tot ho volem i algun grup d’experts...

És que no puc suportar que cada família faci el que vulgui. No podeu triar la tradició. No hi ha aquest dret. La tradició és una imposició autoritària o no és res. No em vingueu amb això que jo els Reis els...

Tenim un problema. El llibre físic. L’estimo i m’està matant. L’adoro com un bé intangible, altíssim i il·luminador, però m’enfonsa a la baixesa de l’acumulació material. He decidit acabar amb la llibreria...

La frase que últimament em resulta més trista és: va, vinga, que ja falta poc per tornar a recuperar la vida que tenies. Tinc dos nens força petits i se suposa que aviat es faran grans i tot tornarà a ser...

Els valors fundacionals de la persona catalana pivoten en la discreció. Tot bascula sobre aquest camuflatge de monja, aquest no destacar, no exhibir-te amb eufòries madrilenyes, amb deixos de falles...

Per a mi, que sóc persona de compromís volàtil com el tupè de Donald Trump, l’estiu és dur. Ara, passada l’obligació de tots els llibres d’agost, quina creu, ja podem mirar amb tranquil·litat aquesta llista...

Cal veure en aquesta gent que circula per Barcelona amb vehicles ridículs un gest social com un crit de socors, com dient traieu-me de mi mateix, no sé què estic fent. Cal veure que criden sotto voce...

Les cent sèries que has de veure abans de morir. Vés a la merda, les cent bufetades que et mereixes per dir això. Una de les coses més horripilants dels temps que corren és aquest “cent concerts que no et...

Què ho fa que el taxista que em porta, un home ibèric d’uns seixanta anys, escolti un hit americà darrere l’altre? És un dial de ràdio generalista i sonen els temes propis d’adolescències sense entitat, en...