OPINIÓ

Uns jugadors que no s’hi posen per poca cosa

Aquests jugadors quan s’hi posen no ho fan per poca cosa. Classificació per a la gran final deixant fora un incòmode Unicaja, el líder de la Lliga. El partit al Palau contra els malaguenys ja va ser un avís que per guanyar el Barça els cal més que un bon partit. La manera com els balugranes van enviar el partit a la pròrroga i posteriorment vèncer els deixava tocats.

Ahir el Barça va iniciar les semifinals amb un molt bon primer quart defensiu, en què van deixar l’Unicaja en 13 punts. M’agrada molt com DeShaun Thomas s’ha adaptat a l’equip. Segurament no és una estrella desequilibrant a l’estil Mickael, però dóna uns intangibles molt importants per a un equip que vol ser campió. Té capacitat per anotar des de llarga distància. Castiga els seus defensors, que acostumen a ser més febles que ell físicament, al pal baix. Però alhora és capaç de sacrificar-se en defensa. Ajuda en un aspecte del joc bàsic, el rebot, tant ofensiu com defensiu, un gran encert que segur que seguirà donant molt a Pascual.

Al segon i al tercer quarts els de Plaza es van sentir més còmodes. Van atacar els punts febles de l’adversari. Will Thomas carregava i feia mal als quatre culers a prop de cistella, fins que va entrar Maciej Lampe i el va neutralitzar. Movien bé la pilota i estaven encertats des dels 3 punts... Fins que va arribar l’hora de la veritat. El Barça va collar una mica més defensivament i aquí es va acabar el partit. Van apujar el nivell d’intensitat i agressivitat i l’Unicaja no ho va saber contrarestar. Els intents per canviar el partit els tres minuts finals mitjançant zona i pressió a tota pista no van tenir efecte i el Barça ho va castigar aconseguint una diferència definitiva.

Va ser un pas endavant de Tomás Satoransky. I què podem dir de Mario Hezonja? Que la criatura se’ns està fent gran a passos agegantats. Minuts calents a pista: vol la pilota. No sempre la ficarà, però amb aquest caràcter, les cares moltes més seran que les creus.