Crònica d’una negociació discreta sota pressió civil

Les entitats van exigir a Mas i Junqueras un acord per votar ja

El fins ara estèril estira-i-arronsa entre Artur Mas i Oriol Junqueras manté en permanent neguit l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Turmentats pel risc que el procés embarranqui a causa del xoc d’estratègies entre el president de la Generalitat i el líder d’ERC, els caps visibles de les tres entitats del sobiranisme civil van decidir moure peça. Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal es van reunir al desembre per debatre com ajudar a desencallar les plebiscitàries. La trobada es va celebrar en ple onatge polític, després que Mas i Junqueras contraposessin els seus plans en públic: llista unitària al voltant del president o candidatures separades. Davant d’aquest bloqueig, Forcadell, Casals i Vila d’Abadal van convenir veure’s amb Mas i Junqueras per exigir-los una sortida que permeti convocar eleccions per al primer trimestre del 2015. Tots dos s’hi van avenir i van reservar a les seves agendes el dissabte 27 de desembre.

La cimera a cinc va tenir lloc aquell matí a la Casa dels Canonges, adjacent al Palau de la Generalitat. Durant una hora i 45 minuts, Mas i Junqueras van reproduir davant dels seus interlocutors el seu pols negociador. Segons fonts coneixedores de la trobada consultades per l’ARA, va ser Casals qui va encetar els torns de paraula i els va emplaçar a arribar a una entesa. Vila d’Abadal els va transmetre la preocupació dels alcaldes de l’AMI pels efectes de la divisió sobiranista. Forcadell va fer una crida a no malbaratar l’oportunitat de celebrar ara unes eleccions per posar rumb cap a la independència.

La solució mixta

Mas i Junqueras seguien enrocats en les seves posicions. La pugna per les llistes arrossegava la conversa cap a un punt mort. Mas va deixar clar que no avançaria eleccions si no havien de ser diferents d’una contesa electoral clàssica amb llistes tradicionals de partits competint per alterar l’actual equilibri de forces al Parlament. Va subratllar que, sense una fórmula heterodoxa, un avançament electoral comportaria massa riscos: amb l’espai independentista dividit i afeblit, Podem podria fer perillar la majoria parlamentària de què ara disposa el sobiranisme. Mas fins i tot va suggerir a Junqueras que, si no hi hagués eleccions aviat, una opció seria formar un Govern d’unitat i aprofitar la majoria CiU-ERC per anar bastint noves estructures d’estat.

Mas va deixar caure que, si no fos possible l’acord, les eleccions quedarien postergades fins al primer trimestre del 2016. L’horitzó d’un any d’espera no va agradar gens als tres representants de la societat civil, per qui les plebiscitàries són inajornables. Una altra possibilitat que sospesava Mas era convocar per a la tardor del 2015. Junqueras no s’hi va oposar frontalment, però les entitats civils insistien: les plebiscitàries, abans de les municipals del 24 de maig.

Per mirar d’acostar posicions, Vila d’Abadal (amb l’aquiescència de Forcadell i Casals) va posar sobre la taula una solució mixta: dues llistes separades, però només una d’elles, la del president, de caràcter transversal, sense sigles de partit i farcida de noms propis de la societat civil. Els dos destinataris de la proposta, segons les fonts consultades, van quedar desconcertats. Mas va expressar les seves reserves pel fet d’haver de prescindir d’actius del seu partit. Junqueras encara ho va veure menys clar: no estava disposat a confegir una llista estrictament d’ERC, sense incloure-hi independents.

Semblava que el desllorigador proposat per les entitats civils s’havia estavellat contra les trinxeres negociadores. Dos dies després, però, Mas va discutir-ho amb el seu cercle i tot va fer un gir. Tal com va avançar l’ARA, es va obrir per primer cop a concórrer amb una llista pròpia sense ERC, sempre que es respectessin les condicions plantejades per les entitats. Dilluns Mas va traslladar a Junqueras la seva predisposició a competir en llistes separades, sempre que ell pogués aglutinar en exclusiva el suport de personalitats civils. A ERC ho consideren una “condició impossible” d’assumir i s’oloren que Mas pretén estirar la legislatura fins al 2016 amb alguna remodelació de govern aviat per guanyar temps. A la negociació, però, encara li queden els últims cartutxos. Sobre la base de la proposta híbrida de les entitats, hi podria haver un últim acostament si Mas i Junqueras acotessin l’abast dels suports civils que podria reunir cadascú al voltant de les seves candidatures. En una setmana, el desenllaç.