MONARQUIA QUIN FUTUR TÉ FELIP VI?

Estratègia reial per temperar Catalunya

Partidaris de la tercera via veuen en Felip l’àrbitre capaç de forçar el diàleg per evitar el xoc de trens

El destí ha volgut capriciosament que l’any del Tricentenari, en plena commemoració de la derrota catalana davant les tropes de Felip V i en vigílies d’una de les tardors més calentes en les relacions Catalunya-Espanya, pugi al tron l’hereu de Joan Carles de Borbó. Felip VI irromp al Palau de la Zarzuela amb l’estat espanyol a les portes d’una fractura territorial sense precedents. Queden exactament 159 dies per a la consulta sobiranista del 9 de novembre, el govern de Mariano Rajoy manté la seva oposició frontal a la convocatòria i són mínims els indicis que fan pensar que encara és possible evitar el xoc de trens.

Malgrat que el rumb de col·lisió institucional sembla difícilment reconduïble, sectors partidaris d’una solució intermèdia que desactivi l’independentisme a Catalunya i neutralitzi els immobilistes a l’Estat encara confien que Felip de Borbó s’erigeixi en àrbitre d’emergència per trobar una sortida que temperi la insatisfacció catalana. Els plans, de resultat encara incert, passen necessàriament per emparar reformes polítiques que inaugurin una nova etapa. Però ni al rei se li reserva gaire marge de maniobra per propiciar canvis ni serà fàcil acostar unes posicions, a Catalunya i Espanya, cada cop més allunyades.

Els temors de la Zarzuela

La casa reial sent la urgència d’evitar que l’Estat s’esberli

A més del desgast d’imatge per afers de corrupció que han esquitxat la casa reial, com el cas Nóos, una de les principals preocupacions del nou rei és la possibilitat que la unitat de l’Estat s’acabi esberlant. Les mateixes que pot tenir Rajoy. Però, com apunten fonts implicades en el procés català, amb una diferència: el president del govern espanyol calcula cadascun dels seus moviments amb un ull posat en les següents eleccions, i per tant es permet jugar amb els tempos polítics i ajornar decisions urgents que puguin posar en perill les seves expectatives electorals. La Casa del Rei, sense la pressió de les urnes, sent més la necessitat d’intentar resoldre un conflicte territorial que amenaça de fer miques l’actual estat de les autonomies.

El meló constitucional

Rajoy podria temptar Mas retocant la carta magna

L’objectiu comú dels inquilins de la Zarzuela i la Moncloa és interrompre el camí cap a l’estat propi traçat a partir de la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012. El que és difícil és trobar la fórmula. Fins ara, brandant la Constitució amb una mà i el discurs de la por amb l’altra, Rajoy no se n’ha sortit. Els defensors de la tercera via ja fa temps que suggereixen una reforma de la Constitució per mirar de millorar l’encaix de Catalunya i tenen la convicció que Felip voldrà jugar-hi. Alguns apunten que ja fa temps que el príncep es mou discretament.

D’ençà de l’anunci de l’abdicació de Joan Carles, els missatges dels abanderats del camí del mig ja han apuntat cap aquí. El socialista Pere Navarro assenyalava ahir que ara és el moment de fer viable l’operació federalista. Des d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida destacava que el nou monarca és “una persona molt capaç i molt preparada” i li demanava ser “molt conscient” de la voluntat dels catalans. També el lehendakari, Iñigo Urkullu, que sempre ha procurat guardar les distàncies amb la via sobiranista triada per Artur Mas, va dir que s’obre una “oportunitat” per resoldre la “qüestió basca” i trobar un nou encaix per a Euskadi.

En bona part de l’empresariat català i espanyol més influent es veuria igualment amb bons ulls una solució constitucional que parés el cop. L’aposta ja se l’ha fet seva el PSOE. I Rajoy, fins ara extremadament reticent a encetar aquest debat, va insinuar un cert estovament fa tot just tres dies a Sitges. En les jornades organitzades pel Cercle d’Economia, va dir que ell “no es nega” a parlar-ne; això sí, deixant abans ben acotat l’abast que tindria la reforma de la carta magna i aclarint si es vol tendir cap a un model federalitzant simètric o asimètric. De fet, dos ministres del seu govern ja han començat a preparar informes sobre els aspectes que es podrien reformar, des de la qüestió successòria de la Corona fins a la redefinició territorial, passant per la transformació del Senat. Finançament, inversions i llengua serien els elements a discutir amb Catalunya.

Retocar punts sensibles de la Constitució requeriria el procediment agreujat de reforma, que implica dissoldre les Corts, convocar eleccions, tornar a ratificar el text i sotmetre’l a referèndum. Si es vol fer coincidir amb les generals de finals del 2015 -o principis del 2016-, queda poc més d’un any i mig per posar-s’hi. I el calendari dels pròxims mesos vindrà molt condicionat per la cita del 9 de novembre.

La pressió del 9-N

Les maniobres dilatòries podrien topar amb una fase d’inestabilitat

Com pot afectar el relleu al tron espanyol l’aposta pel dret a decidir? Els esforços de la Zarzuela per transmetre una imatge de renovació generacional i fer remuntar la popularitat de la monarquia poden venir acompanyats d’una crida a alentir el procés català. Es tractaria de guanyar temps. Mas, però, ha advertit que els plans per celebrar la consulta van endavant. “No hi haurà canvis en el procés”, va prometre, disposat a blindar el calendari pactat amb ERC, ICV-EUiA i la CUP davant maniobres dilatòries.

Però l’abdicació de Joan Carles, alhora, pot provocar una sotragada en l’opinió pública espanyola que faci girar el debat polític al voltant de la disjuntiva monarquia o república. Una situació que podria derivar en un període d’inestabilitat i provisionalitat institucional de conseqüències imprevisibles. L’actual statu quo en podria sortir malparat.

Arbitratge reial

Felip pot ajudar a bastir ponts, però no garanteix una entesa

Rajoy no vol fer cap gest -almenys públic- cap al president de la Generalitat fins que no tiri la tovallola amb la consulta. Abans i després, però, rebrà pressions perquè negociï amb Mas una sortida. I alguns creuen que Felip pot ajudar a bastir ponts. Fonts coneixedores del procés consultades per l’ARA fan notar que fa un any, quan Rajoy es resistia a veure’s amb Mas, el príncep va aplanar el terreny. La trobada entre els dos presidents es va produir el 29 d’agost a la Moncloa i va obrir una escletxa de diàleg, que es va tornar a tancar després de la Via Catalana, quan la dreta política i mediàtica de Madrid més collava per denunciar el “desafiament sobiranista”. Un cop coronat rei, Felip pot provar de fer d’àrbitre. El dubte és si, en cas que ara de Madrid arribés una oferta d’encaix, seria ja massa tard per a una entesa.