REMODELACIÓ DE L’EXECUTIU

Un Govern que ja és unànime pel sí-sí

Mas situa Munté com a vicepresidenta per realçar l’agenda social i encarrega a Homs la campanya

A les 8.24 del matí, des del compte oficial del Govern a Twitter, es desvelaven els noms dels elegits per Artur Mas per rellevar els consellers d’Unió. A dos quarts d’una del migdia ja prenien possessió: Neus Munté com a vicepresidenta i portaveu del Govern, Meritxell Borràs a Governació, Jordi Jané a Interior i Jordi Ciuraneta a Agricultura. Després de la sortida d’Unió, reticent amb el rumb sobiranista, Mas va treure pit pel seu nou Govern “cent per cent cohesionat” al voltant de la independència. Ara compta amb dotze consellers que defensen “sense cap mena de recança” el sí-sí a la doble pregunta del 9-N.

L’ascens del discurs social

Mas eleva el rang de Munté per disputar terreny a l’esquerra

La reunió d’avui del Govern serà la primera en què la persona titular de Benestar Social s’asseurà a la dreta del president de la Generalitat. Munté passa de l’onzena a la segona posició en l’ordre protocol·lari, una novetat que Mas va voler aclarir: no es tracta en aquest cas d’una promoció “personal” sinó d’un gest per realçar el vessant social del Govern. En ple auge dels moviments de l’esquerra alternativa, que criden a castigar a les urnes les retallades dels últims anys, Mas vol transmetre que les polítiques de benestar figuren al “frontispici” de la seva llista de prioritats. A més, un dels propòsits de Mas en els mesos que queden fins a les eleccions és defensar l’aposta per un estat independent amb l’argument que permetria disposar d’eines més eficaces per assolir l’ideal de justícia social.

Munté ha sigut una de les figures del Govern amb menys projecció mediàtica i, pel que es desprèn de les paraules de Mas, en la pràctica difícilment exercirà com a número dos real de l’executiu. En realitat, el paper de l’anterior vicepresidenta, la democristiana Joana Ortega, com a número dos era també més virtual que real: la posició que ocupava responia als equilibris de poder entre CDC i Unió. La promoció de Munté va acompanyada d’un altre detall a tenir en compte: assumeix les tasques de portaveu, que fins ara requeien en Francesc Homs.

Campanya en gestació

Homs cedeix protagonisme per dedicar-se a preparar el 27-S

Homs conserva la conselleria de la Presidència i seguirà sent la mà dreta de Mas dins el Govern. De fet, Mas va argumentar ahir que el volia alliberar d’algunes funcions perquè pugui dedicar més temps a preparar la campanya per al 27-S. El responsable de la campanya de CiU per a les municipals del 24 de maig va ser Lluís Corominas, que també va dirigir la campanya de les eleccions del 2012, però un dels homes forts a l’hora de marcar llavors la pauta de la candidatura que encapçalava Mas va ser Homs. Fonts nacionalistes el situen ara com a cap de campanya.

Primer Govern sense Unió

Mas troba dins de CDC els relleus dels consellers democristians

Mas pilota el Govern més homogèniament convergent de la història: sense Unió, només a Ferran Mascarell i Boi Ruiz els falta el carnet de CDC. La incorporació de tres noms amb llarga trajectòria al partit però sempre en segon pla és un gest cap a CDC en un moment en què ha d’encarar la seva refundació i ja té assumit que la llista amb la qual es presentarà Mas estarà farcida d’independents de la societat civil.

En l’acte de presa de possessió d’ahir al Palau de la Generalitat hi eren presents els tres consellers sortints: Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí. Mas va agrair-los la seva “lleialtat” en els moments “molt durs i complicats” d’aquesta legislatura. Va voler personalitzar els seus elogis en Ortega, pel seu “coratge, valentia, seny i serenitat” en l’organització del 9-N. Ortega, des de Twitter, va acomiadar-se reivindicant el seu paper el 9-N: “2.344.828 de gràcies. Ha estat un honor servir el meu país. Aquest país que decidirà lliurement el que vulgui ser”. Ortega, però, imputada com Mas pel 9-N, ha preferit plegar abans que desafiar el seu partit.

Rajoy atribueix el trencament de CiU a l’“extremisme” de Mas

Primera reflexió de Mariano Rajoy sobre el trencament de CiU. El president del govern espanyol va atribuir ahir el divorci a les “polítiques extremistes” d’Artur Mas, que també han generat una “gran divisió” a la societat catalana. “Realment totes les polítiques que s’instal·len en l’extremisme, que generen divisió, acaben produint aquest tipus de coses”, va argumentar Rajoy en acabar la cimera hispano-portuguesa celebrada a Baiona (Pontevedra). Rajoy va mostrar-se convençut que l’aposta sobiranista del president de la Generalitat ha provocat “una gran divisió en la societat catalana” que ara “ha arribat, fins i tot, al partit que l’ha promogut”. Rajoy va negar el caràcter plebiscitari del 27-S i va garantir que farà “complir la llei”.