VIATGE OFICIAL ALS EUA

Jocs de seducció als EUA per fer lluir la marca Catalunya

Mas-Colell reivindica des del Senat californià els llaços comuns

“No és cap casualitat que Califòrnia i Catalunya acumulin una llarga història de cooperació; compartim un sòlid passat i un futur ple d’oportunitats”. La frase amb què el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, entrava en matèria, en la seva intervenció d’ahir al Senat de Califòrnia, sintetitza l’argumentari que la delegació de la Generalitat està desplegant en el viatge als Estats Units. Si el juny del 2012 Artur Mas visitava Massachusetts per estrènyer llaços econòmics i institucionals, el periple que tenia preparat a la Costa Oest (i que ha hagut de delegar en tres dels seus consellers) segueix el mateix patró. Només hi afegeix (això sí, en dosis generoses) un ingredient sentimental, per mirar de relligar les trajectòries i els destins de Catalunya i Califòrnia.

El repte és intentar cridar l’atenció d’autoritats polítiques i emprenedors en una regió capdavantera al món en noves tecnologies, recerca i innovació, on la competència per atreure la mirada d’inversors i talents saturats d’èxits obliga a posar en pràctica tota mena d’estratègies de seducció diplomàtica. L’anunci de la proclamació de Felip VI justament aquesta setmana va caure com una bufetada al Palau de la Generalitat, on feia més de mig any que preparaven el viatge. Mas va dubtar uns dies si mantenia l’agenda o ho engegava tot a rodar per no desairar l’hereu del tron espanyol.

El president de la Generalitat va acabar tirant la tovallola i només va poder salvar-ne una fugaç estada a Carolina del Nord. La resta de l’expedició catalana, afeblida en el rang institucional, fa mans i mànigues per fer lluir la marca Catalunya seguint el guió previst per Mas. Ahir tocava guanyar-se les simpaties dels poders polítics a Sacramento, la sòbria capital administrativa de Califòrnia, a 120 quilòmetres de distància d’un irresistible pol d’atracció de negocis com San Francisco i a 580 quilòmetres d’un gran plató de la cultura de l’entreteniment com Los Angeles. Acompanyat del secretari d’Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, i del delegat del Govern a Washington, Andrew Davis, Mas-Colell va encarregar-se de fer el discurs que tenia programat Mas davant del plenari del Senat.

No ho va fer des de la tribuna d’oradors (privilegi que sí que se’ls va concedir en el seu dia a Jordi Pujol i Ernest Benach) sinó des d’un escó. Va ser a l’inici de la jornada, després que els senadors (escassos) presents al saló de plens obrissin drets la sessió escoltant religiosament una oració i entonant, amb la mà al pit, el rutinari jurament de fidelitat a la bandera de les barres i les estrelles. “Les relacions amb Califòrnia estan al centre de les nostres prioritats internacionals”, va exposar Mas-Colell, que va citar els colonitzadors catalans que van obrir-se camí en aquestes terres (al segle XVIII), va posar en relleu el potencial exportador i l’atractiu inversor de Catalunya i va citar l’aposta californiana per la creativitat i el coneixement com l’exemple a seguir per girar full a la crisi. Va insistir en les semblances entre els dos territoris i va subratllar els “llaços històrics i econòmics” que els uneixen.

Mas-Colell va reunir-se, a més, amb els presidents de les dues cambres de l’estat. “A Sacramento aprecien aquest interès per venir a parlar amb els representants polítics. Estan acostumats que les visites passin de llarg o no es belluguin de San Francisco i Los Angeles”, remarcaven fonts del Govern. A la tarda, però, la delegació ja es desplaçava a Stamford, Berkeley i San Francisco per lligar nous acords en recerca i turisme. Els jocs de seducció es traslladaven a l’àmbit universitari i de l’empresa privada.

Adéu dels flamencs al grup liberal europeu

La N-VA flamenca va rebutjar dimecres a la nit integrar-se a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). CDC i el PNB confiaven que els quatre eurodiputats independentistes de Bart De Wever podrien compensar l’ingrés de Ciutadans i UPyD al seu grup a l’Eurocambra, però finalment s’asseuran amb els tories britànics i deixaran sols Ramon Tremosa i Izaskun Bilbao. Aquesta decisió, a més, fa perdre al grup de CDC la tercera posició a l’hemicicle: els euroescèptics Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), amb 68 escons, superen l’ALDE, que queda quart amb 67 representants.