27-S COMPTE ENRERE

L’argumentari de Junts pel Sí: un estat propi sense retallades

La llista de Romeva busca seduir també els que van votar sí-no el 9-N

Una de les claus per decantar vots el 27-S serà la batalla del relat polític. A les candidatures que hi concorren sota la bandera de la independència, però també a les que s’ofereixen amb més vehemència com a garantia de la unitat d’Espanya, els interessa polaritzar la campanya al voltant del procés sobiranista. Les forces que propugnen una tercera via, incòmodes en aquest terreny, voldran introduir altres debats, especialment Catalunya Sí que es Pot, que s’esforçarà a ficar el dit a l’ull a Junts pel Sí (JxSí) per les retallades del govern d’Artur Mas. Els de Rabell competiran amb la llista de Raül Romeva per un electorat fronterer d’esquerres que dubta entre sumar-se a la reivindicació d’un nou estat o prioritzar el discurs social.

Per mirar de desarmar argumentalment aquells que al·leguen que el més urgent és potenciar les polítiques de benestar i abaixar el volum del soroll sobiranista, Junts pel Sí desplegarà un missatge que lliga una cosa i l’altra. L’argumentari de campanya elaborat per la candidatura que encapçala Romeva -i al qual ha tingut accés l’ARA- ho planteja en uns termes diàfans: “Les retallades s’acaben només amb un estat propi”. Ahir, els 135 candidats de la coalició integrada per CDC, ERC i personalitats de la societat civil van aplegar-se al recinte modernista de Sant Pau a Barcelona per assistir a una sessió de treball a un mes de les eleccions. A tots se’ls van facilitar els sis fulls amb els raonaments a esgrimir a l’hora de passar el rasclet i debatre amb la resta de candidatures. Un argumentari de to plebiscitari -tot gira al voltant de la necessitat d’un triomf del sí el 27-S- i que s’estructura en quatre idees.

Primer, s’identifica el “problema”: “Tenim un estat en contra i el que necessitem per viure amb dignitat és tenir un estat a favor. Volem decidir”. Per justificar l’aposta sobiranista, la candidatura unitària insistirà a denunciar que “l’estat espanyol tracta les persones que viuen a Catalunya amb una gran injustícia”. S’inclou un recordatori per als que confien en la possibilitat de pactar un millor encaix de Catalunya a Espanya: “L’estat espanyol no vol negociar. No en vol ni parlar”. Aquest tracte “injust” es tradueix, assenyalen, en un dèficit fiscal que drena 16.000 milions d’euros a l’any cap a fora de Catalunya, un “ofec financer” de la Generalitat, una “forta recentralització” i un permanent dèficit en inversions en infraestructures.

La “gran oportunitat” del 27-S

Segon: com a “solució” als problemes descrits, Junts pel Sí proposa una sacsejada en positiu, el que ha batejat com la “revolta dels somriures”, i destaca les fortaleses de la candidatura, que defineix com el “moviment social més gran d’Europa”, construït des de la “transversalitat” i amb els perfils “més preparats”. Per intentar convèncer els més reticents a triar una papereta on hi figurin noms ideològicament allunyats de les seves conviccions, se subratlla l’excepcionalitat del 27-S, una “gran oportunitat” que cal aprofitar. Tot i que Romeva ja hi ha insistit, el document distribuït als 135 candidats deixa clar que qui està cridat a encapçalar un eventual govern sobiranista després de les eleccions és Mas, número 4 de la llista: “El president Mas està preparat per al lideratge d’aquesta etapa”.

El tercer bloc d’arguments va dedicat a les crides que faran a l’electorat. “Necessitem una gran força democràtica davant d’Europa i del món. Mentre l’estat espanyol ens amenaça, el món ens està mirant”, s’afirma. A CDC i ERC són conscients que, com més sòlida sigui la majoria del sí el 27-S, més legitimat quedarà el procés. Ara bé, adverteixen que “una victòria del sí no és una declaració unilateral d’independència, és un sí a decidir el nostre futur democràticament”. I alerten dels efectes de dispersar el vot sobiranista: “Tot el que no sigui un vot al sí serà comptat com un vot al no. El no és la victòria del PP menys democràtic”. En cas de derrota de l’independentisme, “l’Espanya d’Aznar se sentirà més forta que mai”, avisen. Ahir mateix hi incidia Romeva, que alertava que sense una victòria “clara i incontestable” del sí el PP collarà encara més Catalunya.

Per acabar, l’argumentari sintetitza el “per què” de la reivindicació sobiranista. I és en aquest punt on es busca la complicitat dels indecisos que podrien votar més en clau social que nacional. “Sense eines d’estat no es poden fer les polítiques socials que el nostre estat del benestar necessita. La manera d’acabar amb les retallades és amb un estat propi”, asseguren. El document abona el concepte d’ estat propi -més ampli que el d’ independència - perquè un dels objectius és, segons fonts de la candidatura, seduir no només els més convençuts independentistes sinó també aquells que el 9-N van votar sí-no. Perquè -i aquesta serà una altra de les tesis que més desenvoluparan-“l’únic canvi real” passa per un èxit inqüestionable del sí el 27-S.