CURS POLÍTIC, EL BALANÇ DEL PRESIDENT

Mas crida a no caure en la desmoralització

Demana fortalesa davant els embats al procés i s’obre a avançar les plebiscitàries al 2015

El trasbals provocat per la revelació dels comptes ocults de la família Pujol a l’estranger encara no s’ha quantificat en cap enquesta. Però al Govern ja temen que l’impacte emocional de la confessió de qui va assumir el timó de la Generalitat durant 23 anys erosioni encara més els suports a CiU, desmobilitzi una part de la societat catalana compromesa amb el procés sobiranista i dissuadeixi els indecisos de sumar-s’hi. Per mirar de neutralitzar l’efecte desmoralitzador que pugui arribar a tenir el cas Pujol, Artur Mas va aprofitar ahir la roda de premsa -de dues hores- de balanç del curs polític que acaba aquest estiu per fer una crida al poble de Catalunya a no defallir justament ara, quan el país encara un últim quadrimestre clau.

El president de la Generalitat va demanar resistència mental per suportar cops a la moral col·lectiva com el de la caiguda en desgràcia de Jordi Pujol, que “és possible” -segons Mas- que acabi afectant d’alguna manera el procés del dret a decidir. Per prevenir que la majoria social que hi dóna suport es debiliti per sotragades com aquesta, Mas va llançar un missatge de resiliència de cara als pròxims temps: “Catalunya haurà de demostrar, més que mai, força de caràcter”. Va advertir que vindran més desafiaments dels que voldrien fer descarrilar el procés, “muntanyes de proves” que caldrà anar superant si no es vol tirar la tovallola en el primer entrebanc.

Vindran més proves “doloroses”

Algunes d’aquestes proves, segons va augurar, seran “més doloroses” que altres, però res d’això hauria d’aturar el procés polític engegat a Catalunya. “O tenim fortalesa psicològica com a poble i com a país o acabarem abaixant el cap”, va alertar. Si el país és capaç de blindar-se emocionalment davant d’aquests embats, Mas està convençut que podran assolir-se els objectius: “Res no serà fàcil, però tot és possible, perquè depèn fonamentalment de nosaltres”.

Quins són aquests nous desafiaments que li esperen al país? ¿El Govern pot patir algun nou ensurt relacionat amb la corrupció? Pablo Ruz, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga els negocis sospitosos amb què Jordi Pujol Ferrusola -primogènit de l’expresident- va aconseguir amassar la seva fortuna, té damunt la taula un informe policial en què es menciona el nom de Felip Puig, actual conseller d’Empresa i Ocupació, en relació a algunes operacions del passat amb Pujol Ferrusola pel mig. Mas “espera”, en tot cas, que l’acció de govern en els pròxims mesos no pateixi sobresalts com el protagonitzat per Pujol.

Al marge de l’apel·lació a protegir l’estat d’ànim del país davant de qualsevol altra sacsejada, la intervenció de Mas després de l’última reunió del Govern abans de vacances va aportar pistes sobre com pensa actuar en una tardor carregada d’incerteses. La principal: ¿podrà celebrar-se finalment la consulta del 9 de novembre? Mas es deixarà guiar per un triple principi: “Legalitat, diàleg i democràcia”. Aquest tercer concepte -compliment del mandat democràtic a favor del dret a decidir emanat de les urnes en les últimes eleccions al Parlament-és el que el govern de Mariano Rajoy se segueix negant a posar al mateix nivell que el de la legalitat.

Mas va defensar que el decret de convocatòria que signarà al setembre s’empararà en la llei de consultes que ja té a punt el Parlament. El 9-N, per tant, tindrà un paraigua legal. “No se’ns podrà acusar de cometre cap il·legalitat”, va raonar. Ara bé, va reconèixer que “pot ser que aquesta llei no sigui definitiva” si el govern espanyol busca neutralitzar-la i el Tribunal Constitucional (TC) li acaba fent cas. Que es pugui mantenir la llei de consultes “dependrà” del fet que “les institucions de l’Estat respectin la legalitat aprovada pel Parlament”.

Urnes només amb aval judicial

Fonts de la Generalitat consultades per l’ARA donen per fet que, si finalment el TC veta la consulta, Mas no forçarà el desplegament d’urnes sense autorització judicial. S’ha compromès a convocar una consulta legal i no tibarà la corda amb l’Estat fins al punt de desobeir la prohibició, com suggereixen fer ERC i la CUP. El que sí que farà és lliurar un pols jurídic amb l’Estat per defensar la legalitat de la cita del 9-N.

Després que el Congrés de Diputats es negués a l’abril a transferir a Catalunya la competència per organitzar el referèndum sobiranista, Mas encara insistia ahir que Rajoy té ara l’oportunitat de deixar fer, és a dir, no intentar “enfonsar” la llei catalana de consultes i tolerar, per tant, la convocatòria del 9-N. Les possibilitats que això passi, però, són pràcticament nul·les, i al Govern en són conscients. Quin serà llavors el pla alternatiu que caldrà activar? Mas no vol parlar de plansB, sinó de fases. I un veto de l’Estat abocaria el procés precisament a una nova fase: la fórmula per conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència passaria a ser unes eleccions plebiscitàries.

L’interrogant encara sense resposta és quan s’haurien de convocar. Fins ara, Mas havia insistit que volia esgotar la legislatura fins al 2016, però els 50 diputats de CiU no l’hi poden garantir per si sols, i a ulls d’ERC aquest horitzó implicaria postergar en excés la votació. Ahir, però, el president va obrir la porta a un avançament electoral si no es pot celebrar la consulta aquesta tardor. ¿Allargarà en aquest cas la legislatura fins al 2016? “No ho puc dir, perquè no es poden confondre els desitjos amb la realitat, i la realitat que ens trobarem no la coneixem”, va argumentar Mas amb una calculada ambigüitat.

Aquesta predisposició a tenir en compte unes plebiscitàries abans d’arribar al 2016 conté una apel·lació subliminal a Oriol Junqueras. El soci parlamentari de Mas no és gaire partidari d’una entrada d’ERC al Govern -ahir el president va tornar-la a posar sobre la taula- i d’una eventual candidatura conjunta en unes plebiscitàries. Fonts nacionalistes, però, assenyalen que Mas estaria disposat a pactar amb Junqueras un calendari que impliqués avançar les eleccions al 2015 -possiblement a la tardor, un cop passades les eleccions municipals de la primavera- i presentar una llista unitària, com la que Convergència va voler bastir per a les eleccions europees del 25 de maig. Sense candidatura de país, interpreten les fonts consultades, les eleccions tindrien un to més “convencional” i l’avançament perdria sentit.

El risc de concórrer en solitari

Per a Mas, en aquest moment, el risc de presentar-se encapçalant una llista de CiU en solitari -després de quedar per darrere d’ERC a les europees i d’assistir a una davallada constant a les enquestes-és inassumible. La solució que busca és fer pinya amb ERC, tot i que, ara per ara, una candidatura unitària de signe independentista no tindria d’entrada el suport garantit d’Unió. Al trencaclosques del procés li falten encara peces per poder ser resolt, i algunes dependran de les “grans decisions” que segons Mas s’hauran de prendre en pocs mesos.

No-violència, respecte per l’adversari i no caure en provocacions

La mobilització de l’11-S s’albira determinant de cara a la tardor política. Artur Mas va reiterar la crida a fer que la mobilització social es mantingui “sota el criteri estricte de la no-violència i el no-vandalisme, la correcció i el respecte per les idees de tothom, i no admetre cap provocació”. Ho deia hores després que aparegués decapitada l’estàtua d’homenatge a Lluís Companys al Tarròs. A diferència d’anys anteriors, l’espanyolisme polític contraprogramarà els actes de la Diada, cosa que podria arribar a provocar focus de tensió. “Que ningú es despisti. Qualsevol cosa es magnificarà”, va avisar Mas per reiterar que el procés, a més de molt majoritari, ha de ser “estrictament pacífic i constructiu”. Mas no va voler respondre si se sent espiat després que transcendís que els Mossos han reforçat un grup de contravigilància per blindar-lo. “No vull parlar de mi, no vull ser un element provocador sinó pacificador i això requereix una conducta: t’has de mossegar la llengua, ja ho admeto”, va dir.