Mas crida l’ANC i Òmnium a liderar una llista unitària

Molins De ReiÚltim cop d’efecte d’Artur Mas per intentar replantejar l’esquema del 27-S i ressuscitar el concepte d’unitat sobiranista, ja no vinculat a la simple suma de partits sinó a les entitats civils com a principals protagonistes de l’operació. Recapitulem. El 25 de novembre, setze dies després de les cues als punts de votació del 9-N, Mas solemnitzava a l’Auditori Fòrum la seva invitació a les forces sobiranistes a aplegar-se en una llista conjunta, però la proposta es va estavellar contra el rebuig taxatiu d’ERC. Per taponar les ferides que va deixar aquell pols negociador de finals de l’any passat, el president de la Generalitat i Oriol Junqueras van posar-hi un pedaç: el 14 de gener van validar l’acord d’estabilitat fins a la convocatòria d’eleccions anticipades. I amb llistes separades. Però, pel camí, l’embranzida sobiranista sembla haver perdut gas i ahir, en una conferència a Molins de Rei, Mas va llançar una nova proposta que revoluciona els preparatius del 27 de setembre.

Mas va reconèixer que “el turbo de la il·lusió” que havia propulsat fins fa poc el procés “ha baixat de revolucions”. D’aquí a la cita del 27-S, considera imprescindible prémer de nou l’accelerador. En cas contrari, va advertir, el sobiranisme “corre el risc” de perdre el plebiscit disfressat d’eleccions. Uns comicis que només té sentit convocar-los “per guanyar-los”. L’Estat, va remarcar, ja farà tot el possible per rebaixar l’efervescència independentista, de manera que els actors que promouen el procés tenen la “responsabilitat” de moure’s per evitar-ho. Com? Mas no va plantejar ja com a solució bastir una candidatura conjunta amb ERC i amb personalitats diverses de la societat civil, sinó que va reformular la idea.

Recuperar el “turbo de la il·lusió”

Si la conferència del 25 de novembre interpel·lava directament un Oriol Junqueras que s’ho escoltava des de primera fila, el missatge d’ahir anava explícitament adreçat a les entitats sobiranistes que han actuat de catalitzadores del procés des del carrer: l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El món sobiranista, va subratllar Mas, “ha de prendre consciència” que el país viu un moment “decisiu”, en què només podrà reactivar-se “el turbo de la il·lusió” si s’aconsegueix fer pinya, sumar esforços i aparcar les divisions. Conscient que l’apel·lació podia interpretar-se com un intent de desenterrar la llista conjunta amb ERC, va voler deixar clar que no es referia a unitat entre partits.

Ara la seva crida va enfocada a convèncer la societat civil organitzada perquè actuï de motor de la unitat al flanc sobiranista. Va fer notar que, a l’esquerra, estan emergint moviments de confluència que es van revelar efectius en les eleccions municipals del 24-M. El cas de Barcelona en Comú, que ha aconseguit situar Ada Colau a l’alcaldia de la capital catalana, és paradigmàtic. Mas va alertar de la paradoxa: el sobiranisme porta anys fent demostracions d’unitat al carrer, però qui s’està “agrupant” amb èxit per pilotar les institucions és “el món del sí se puede ”. Per contrarestar-ho, segons Mas, cal també que els partidaris de la independència uneixin forces.

Unitat des de la societat civil

Mas va aturar-se a analitzar l’impacte de la nova esquerra sobre el procés. En un retret implícit a ERC, que va avalar la investidura de Colau, va advertir que els missatges que s’amaguen darrere del “ sí se puede ” tenen “molt poc a veure amb la llibertat de Catalunya”. Per fer del 27-S un plebiscit creïble sobre la independència, va destacar, cal aparcar l’eix dreta-esquerra, que aquests moviments volen fer prevaler per damunt del debat sobiranista.

Arribats a aquest punt , Mas va citar l’ANC, Òmnium, l’AMI i el conjunt d’entitats adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir perquè facin un pas endavant i assumeixin un paper protagonista a l’hora de forjar un bloc unitari. Només d’aquesta manera, considera, es pot afrontar el 27-S amb garanties. “Jo convido les entitats sobiranistes, en aquestes hores decisives, que es posin a treballar seriosament per aconseguir el màxim d’unitat possible”, va exposar. Es tracta d’un plantejament “gairebé imprescindible” per no sortir-ne malparats. “Fem la unitat des de la societat civil i posem-nos-hi els partits que vulguem, tothom se’n pot quedar al marge o ser a dins. No deixem que s’uneixin només els altres”, va reblar.

Després que en els últims mesos des de les files de Convergència s’hagi especulat amb bastir una “llista del president”, basada en un fort lideratge i amb un protagonisme principal per a figures destacades de la societat civil que volguessin fer-li costat, Mas va introduir un matís inesperat en el disseny de la candidatura que té al cap: “A mi m’incomoda el concepte de llista del president, no deixa de ser una personalització que no convé”. Per emfatitzar que el protagonisme l’haurien d’assumir les entitats, va enfocar-ho diferent: seria no una llista del president sinó amb el president. “Puc oferir-me perquè es compti amb mi i se m’assigni el paper que calgui”, va afegir. Una manera de dir que està disposat a no encapçalar la llista i permetre que els tres primers llocs, per exemple, els ocupin noms vinculats a l’ANC, Òmnium o l’AMI.

En els òrgans interns de Convergència, Mas havia apuntat que la seva intenció era “encapçalar” la seva candidatura per al 27-S. La conferència de Molins de Rei va marcar, en aquest sentit, un punt d’inflexió, més significatiu i convincent que no pas la predisposició que havia mostrat el 25 de novembre a “tancar”, si calia, una llista conjunta amb ERC. Mas també havia comunicat internament al seu partit que caldrien dosis de “generositat” a l’hora de cedir espai a independents en la llista. Tot i això, Mas va assegurar ahir que “es pot comptar” amb CDC per fer un “gran servei” i col·laborar amb les entitats civils. Tot això va explicar-ho sense que hi fossin presents els caps visibles de l’ANC i Òmnium. A les primeres files sí que hi eren bona part dels consellers, la plana major de CDC, així com Eduardo Reyes (Súmate), Ignasi Planas (Reagrupament) o l’actriu Sílvia Bel.

En el fons, i sense verbalitzar-ho, Mas intenta que el sobiranisme civil aconsegueixi allò que ell pretenia: aglutinar tot l’espai central de l’independentisme en una candidatura de primer nivell. La pilota és ara a la teulada, sobretot, de l’ANC i Òmnium, que de cop i volta reben tota la pressió dels que volen empènyer-los a acceptar el repte i dels que volen frenar l’operació. Si s’obren a considerar-ho i la idea acaba tirant endavant, ERC es quedaria amb poc marge per desmarcar-se’n. Però l’emplaçament de Mas aboca les entitats -que apleguen sensibilitats diferents dins de l’independentisme- a reobrir un debat que ja les havia sacsejat internament durant les setmanes de tensió per les infructuoses converses sobre la llista unitària de CiU i ERC. En els pròxims dies es tornarà a posar a prova la cohesió interna del món sobiranista.

Avís a Unió: “No hi ha hagut cap ultimàtum”

Convergència sembla haver girat full, amb una celeritat inaudita, als seus 37 anys de relació amb Unió. Després d’una setmana marcada pel trencament amb els seus socis de federació, Artur Mas va evitar dedicar-hi més d’un parell de minuts en la seva conferència d’una hora a Molins de Rei. Va fer-hi una fugaç referència per desmentir, de fet, l’argument utilitzat pels democristians per justificar la seva sortida del Govern. La cúpula d’Unió es queixava que dilluns CDC li havia imposat un “ultimàtum” de tres dies perquè es definís sobre la independència. Ahir Mas va voler deixar clar que “no hi ha hagut cap ultimàtum”. “Se’n va parlar fa molts mesos enrere, abans de les eleccions municipals, i ens van demanar si podien ajornar la seva decisió fins després del 24-M”, va explicar. CDC va accedir-hi, però després de la consulta interna d’Unió, diumenge passat, ja no podia esperar més. Per això CDC i Unió se separen: “No és un divorci total i a les males, sinó que es tracta d’un tema de fons que no comparteixen”, va dir. Mas compta que els independentistes d’Unió aniran a la seva candidatura.