Mas crida a aparcar les “divisions internes” per empènyer el procés

BarcelonaDes d’un escenari carregat de simbolisme, pensat per afegir un pessic d’èpica al seu discurs institucional amb motiu de la Diada del Tricentenari, Artur Mas va llançar ahir un crit d’alerta a les forces del dret a decidir perquè “en aquesta hora gran que viu Catalunya” procurin preservar la unitat política necessària per empènyer el procés sobiranista. El president de la Generalitat acostuma a pronunciar aquest tipus de missatges solemnes davant de càmera des del Saló Verge de Montserrat, on hi ha el seu despatx, però aquest cop va triar el Saló de Sant Jordi, on el 1706 van reunir-se les últimes Corts Catalanes i l’any 1713 es va decidir resistir l’embat de les tropes borbòniques. Unes referències històriques que van permetre a Mas arrencar la seva intervenció recordant que les “conviccions democràtiques” de Catalunya tenen arrels “fondes”, fins al punt que fa tres segles van batre’s contra “l’absolutisme homogeneïtzador” que, un cop guanyada la guerra, va voler “aniquilar” la identitat catalana.

Amb aquestes evocacions de partida, Mas va anar cosint un discurs, de poc més de dos folis, bolcat a reivindicar el tarannà democràtic i pacífic del poble català, que ara “vol votar”, fent “bé” les coses, però que topa amb el mur de l’estat espanyol. “La nació catalana és viva, tenim país i ens preparem democràticament, cívicament i pacíficament per decidir el nostre futur col·lectiu”, va assenyalar. Fent inventari de quines són les fortaleses del procés, va identificar-ne dos grans pilars: “La majoria social que el fa possible i el consens polític que el vertebra”.

Pel que fa al primer d’aquests pilars, Mas no pateix. Està convençut que aquest Onze de Setembre, amb la mobilització de la V a Barcelona, “una part significativa del poble català” tornarà a demostrar que el suport al procés “no defalleix”, fins i tot està “més viu i fort que mai”, una dada de la qual a Madrid haurien de prendre “bona nota”. El que sí que fa patir Mas és la segona gran columna sobre la qual recolza el procés: la unitat política pel dret a decidir, ara formada per CDC, Unió, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Conscient de les tensions al bloc sobiranista pels diferents criteris a l’hora de planificar la resposta a un veto del Constitucional a la consulta del 9-N, Mas va estalviar-se qualsevol aresta que pogués importunar algun dels actors del procés i va limitar-se a exposar el mínim comú denominador que fins ara ha generat consens. “El meu compromís per convocar la consulta, un cop el Parlament de Catalunya hagi aprovat la via legal per fer-ho possible, és ferm”, va proclamar. Cap pronunciament de si es votarà, sobre si caldrà o no desar les urnes en cas que el TC prohibeixi la cita del 9-N o si, arribat el cas, s’haurà de desobeir -com defensen ERC i la CUP- el que digui l’Estat. El compromís de Mas és “convocar” la consulta. Una altra cosa és si es mantindrà la cita fins i tot sense l’aval del TC, una hipòtesi que ja ha estat descartada per diverses veus del Govern.

Picada d’ullet al PSC

Definir-se en aquest punt hauria sacsejat un cop més el front sobiranista. I, a pocs dies que el Parlament aprovi la llei de consultes i ell signi la convocatòria del 9-N, això és el que volia evitar Mas. “La meva voluntat és que aquesta unitat no s’esquerdi i fins i tot es pugui ampliar”, va assegurar, picant l’ullet al PSC. El que uneix els catalans, va dir, és el clam de volem votar, per començar a “posar els fonaments d’una Catalunya millor”, amb un ànim: “Superar les nostres fallades, les nostres debilitats i els nostres defectes. D’aparcar les nostres, de vegades excessives, divisions internes”. I amb l’anhel de construir “una de les millors democràcies d’Europa”, aspiració de la qual “encara som lluny”.

Feta la crida unitària als protagonistes del procés, Mas va emplaçar el govern de Mariano Rajoy a “escoltar el clam pacífic i democràtic” a favor del 9-N. “Silenciar la veu d’un poble que vol parlar és un error; negar el vot a qui veu en les urnes la solució i no pas el problema és un error doble”, va advertir. Segons Mas, el poble català no vol “imposar” cap decisió, sinó simplement votar i “arribar a bons acords per a tothom”. Uns acords amb l’Estat que, ara per ara, semblen inimaginables.