GOVERN, LES PRIORITATS FINS AL 27-S

Mas marca perfil en transparència i procés abans de la pugna electoral

Descarta canviar consellers, nomenarà dos comissionats i preveu acollir experts d’ERC

Quan falten 96 dies per a les eleccions municipals, que marcaran l’inici del nou cicle electoral, amb les plebiscitàries del 27 de setembre com a punt d’ebullició, Artur Mas va buscar ahir un cop d’efecte per posar en valor l’acció de govern i donar a entendre que, a partir d’ara i fins a principis d’agost, quan dissolgui el Parlament, accelerarà en els temes pendents. L’operació anunciada ahir per Mas, en ple clima preelectoral, inclou un decàleg de prioritats per a aquest final de legislatura. El gruix dels propòsits enumerats ja figuraven al plec de projectes previstos en el Pla de Govern 2013-2016, tot i que ara es concreten determinades partides per a programes de foment de l’ocupació o de protecció social. Però és en el terreny de la transparència i del procés sobiranista on la voluntat del president de la Generalitat de marcar perfil es fa més evident.

Entre les mesures que més criden l’atenció destaca el nomenament de dos nous càrrecs, de rang inferior al d’un conseller però que podran ser convidats a assistir a algunes reunions del Govern. Carles Viver Pi-Sunyer, que s’ha encarregat de coordinar els informes d’experts sobre els passos que cal fer cap a l’estat propi, es convertirà en comissionat per a la Transició Nacional i quedarà adscrit al departament de Presidència, que dirigeix Francesc Homs. Núria Bassols, que ja pilotava el desplegament de mesures de bones pràctiques en l’administració, passarà a ser la comissionada per a la Transparència i dependrà de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Els nomenaments es faran efectius dimarts que ve i no tindran cost afegit, perquè ja s’han triat noms integrats a la Generalitat.

Preparar-se per esdevenir estat

Quina serà exactament la seva missió? Viver Pi-Sunyer, que ja és el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, haurà de planificar i supervisar la construcció de les noves estructures d’estat. Caldrà que n’elabori un pla executiu i ajudi les conselleries en aquest procés. En paral·lel, el Govern vol anar avançant en dos elements clau de cara a la creació d’un estat independent: la Hisenda pròpia i una Seguretat Social catalana. A més, s’elaborarà un pla d’infraestructures estratègiques per a la protecció d’instal·lacions, xarxes i sistemes essencials -abastiment d’aigua, energia, transport i telecomunicacions- i s’establiran les bases d’un pacte nacional per la sobirania energètica. La intenció és anar fent “feina prèvia” per si de les eleccions del 27-S en surt un mandat clar cap a la independència. “Hem d’aprofitar a fons els pròxims mesos per preparar Catalunya per si esdevé un estat”, va raonar Mas.

L’objectiu principal de Núria Bassols -magistrada en excedència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- serà situar la Generalitat en disposició de complir la llei de la transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ha aprovat recentment el Parlament. Una llei, segons Mas, “d’una enorme complexitat i tremendament exigent per a l’administració”. La comissionada s’encarregarà d’assenyalar les mesures d’organització interna per complir la normativa.

Mas va descartar que en els escassos mesos que queden de legislatura hi hagi canvis de cares al capdavant de les conselleries. Es tanca definitivament, doncs, el debat sobre si ERC ha d’entrar al Govern. Ara bé, sí que va obrir la porta a la incorporació d’experts vinculats a la formació republicana en algunes seccions relacionades amb el procés. Així ho havien emparaulat ell i Oriol Junqueras en l’acord del 14 de gener, que va fer possible l’anunci d’eleccions anticipades per al 27-S. La designació de Viver Pi-Sunyer i Bassols -en la qual no ha intervingut ERC-és només una primera fase d’aquests últims retocs en el Govern. Ara Mas i Junqueras hauran d’acordar els perfils dels experts i les àrees on s’incorporaran.

La polèmica amb Unió, arxivada

Després que en les últimes setmanes alts càrrecs de CiU acusessin de “deslleialtat” els republicans per haver forçat la compareixença del president de la Generalitat en la comissió d’investigació sobre el cas Pujol, ahir Mas va mirar de rebaixar el to. Fins i tot va assegurar que la seva sensació és que el Govern i els seus socis parlamentaris han recuperat una “relació de més normalitat i de més tranquil·litat”. “Com sempre hauria d’haver estat”, va afegir, referint-se implícitament a les tensions que va generar durant mesos la discussió sobre si CiU i ERC s’havien de fondre o no en una llista unitària per a les plebiscitàries.

Del que no va voler fer cap esment és de l’última crisi interna al si de CiU. Dilluns la cúpula de la federació nacionalista va girar full a la polèmica pel vot diferenciat entre els diputats de CDC i d’Unió al Congrés sobre el pacte antijihadista i ho va atribuir tot a un “malentès”. “No hi tinc res més a afegir”, va limitar-se a dir Mas. Mentrestant, a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida també va donar per tancat l’enfrontament de la setmana passada. Després de reunir-se durant un quart d’hora amb els seus portaveus adjunts al Congrés, el convergent Pere Macias i el democristià Josep Sánchez Llibre, Duran va donar a entendre que el focus del conflicte no va ser el grup parlamentari a Madrid, que “mai havia tingut problemes”.

Un altre dels temes incòmodes a què es va haver de referir ahir Mas van ser les informacions de La Razón en què s’insinuava que el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, hauria demanat comissions a un empresari. Mas va parlar-ne abans amb Puig, que va negar-li “categòricament” que això fos cert. Suficient perquè el president li refermés la seva confiança i renegués del que considera “intoxicacions” per desestabilitzar el seu Govern, en l’esprint final cap al 27-S.