Mas: plebiscitàries a l’horitzó i un partit per reinventar

El president prepara un “combat jurídic” amb l’Estat per poder posar les urnes el 9-N

Sense temps per pair el tràngol de la confessió de Jordi Pujol, al Palau de la Generalitat ja es preparen per encarar amb les mínimes ferides possibles el trimestre políticament més calent de l’any. El que passi entre setembre i novembre determinarà en bona mesura el mapa polític de la Catalunya dels pròxims anys. Poc després de tornar de les vacances d’estiu, Artur Mas haurà de prendre la decisió més compromesa de la legislatura: tirar o no endavant la consulta del 9-N encara que els poders de l’Estat amenacin de torpedinar-la amb tota la munició jurídica que tenen a l’abast.

Primer, Mas signarà el decret de convocatòria de la cita, pels volts del referèndum escocès del 18 de setembre. La llei de consultes que en paral·lel aprovi el Parlament i el mateix decret de Mas seran recorreguts pel govern de Mariano Rajoy i serà el Tribunal Constitucional (TC) qui haurà de pronunciar-se. El fet que ho impugni l’executiu central farà que el TC hagi de suspendre -com a mínim cautelarment- la convocatòria, però fonts del Govern asseguren que Mas no tirarà la tovallola tan aviat, i menys si no hi ha una sentència en ferm de l’alt tribunal. Es prepara un “combat jurídic” amb l’Estat per fer possible el 9-N.

El moment de saltar la paret

Però a la Generalitat tenen assumit que la batalla serà “desigual”. I Mas ja va deixar entreveure dimecres en sortir de la reunió amb Rajoy que la consulta serà legal o no serà. “En aquest procés, només ens podem permetre cometre una il·legalitat: el moment de la desconnexió definitiva d’Espanya”, explica a l’ARA un alt dirigent nacionalista, per a qui, si finalment no es pot celebrar una consulta amb garanties legals i legitimada per una participació àmplia -que inclogui els partidaris del sí però també els del no-, caldrà pensar en unes eleccions plebiscitàries, que substitueixin el referèndum.

És l’opció que el president de la Generalitat ja va posar damunt la taula el setembre de l’any passat. La seva aposta és aguantar fins al 2016 i jugar-se-la en unes plebiscitàries encapçalant una llista sobiranista unitària. Mas intentarà consensuar amb les forces del dret a decidir la resposta al veto de l’Estat. Però els seus socis d’ERC no subscriuen ni aquest pla ni aquest calendari i defensen forçar les urnes el 9 de novembre, ho toleri o no Rajoy. La unitat d’acció amb els d’Oriol Junqueras en pot sortir tocada, sobretot si ERC interpreta que s’està incomplint l’acord de legislatura, que preveia fer la consulta el 2014.

Fonts de la direcció de CiU consultades per l’ARA donen per fet que, malgrat les apel·lacions que es facin, els republicans no voldran entrar al Govern, i menys després que el cas Pujol hagi multiplicat els seus recels cap a solucions unitàries. ¿Això implica que ERC pot fer caure Mas per avançar les plebiscitàries? “Esquerra no tindrà interès a fer-ho. Primer aspira a treure un bon resultat a les municipals del 2015. I al Parlament no voldrà provocar la caiguda del Govern”, raona un dirigent de Convergència. “Hi ha moltes fórmules parlamentàries per poder arribar fins al 2016”, afegeix un diputat nacionalista. Un hipotètic distanciament d’ERC, però, deixaria un president més dèbil, en un moment, a més, que haurà d’afrontar una sacsejada interna al seu partit per evitar que s’esmicoli.

En transició fins a un congrés

Després de quedar per darrere d’Esquerra en les eleccions europees i veure com totes les enquestes -anteriors al terratrèmol Pujol- pronostiquen a CiU una caiguda d’almenys una quinzena d’escons, les sigles que han dominat l’escena política catalana des del restabliment de la democràcia -llevat de l’interregne del tripartit- es veuen abocades a reinventar-se. De moment, després de bandejar el cognom Pujol de la cúpula, Mas ha nomenat un comitè de direcció, amb deu noms -Josep Rull al capdavant-, que pilotarà la nau en els mesos vinents.

És una solució transitòria, fruit de les urgències. Mas els ha triat a dit, hauran de ser validats pels òrgans territorials del partit entre finals d’agost i principis de setembre i ratificats finalment pel consell nacional de CDC el 6 de setembre. “No podíem convocar un congrés extraordinari per abans del 9-N. Fins llavors no ens podem despistar”, argumenten fonts convergents. Algunes veus aposten per fer-lo abans de les municipals de la primavera vinent, perquè aquesta revolució interna serveixi com a “revulsiu” que mitigui el declivi electoral del partit. Altres veus del món local preferirien no fer experiments abans de les eleccions de l’any que ve.

Però aquesta refundació cap a on ha de portar? Situar sense embuts la independència al bell mig de l’ideari, potenciar el discurs social i mirar de reconnectar amb el gruix de les classes mitjanes del país són els objectius. Un espai que també pretén ocupar Junqueras. “Però a ERC li falta mentalitat de govern; aquesta és la diferència amb nosaltres”, puntualitza un dirigent de CDC.

I, mentrestant, Josep Antoni Duran i Lleida es proposa refundar el centre. Si a Unió no ha caigut gens bé el recent nomenament de Rull -una de les bèsties negres dels democristians- a CDC es miren amb escepticisme els plans de Duran, a qui veuen més de retirada que no pas amb ganes d’embarcar-se en un nou projecte polític. Duran, però, ja ha anotat a la seva agenda una conferència ideològica per al mes de novembre. Els dos socis de federació parlen de reconstruir-se. A CiU li esperen temps agitats.

CDC i Unió obren una “nova etapa” el dia 30

El secretari general adjunt de CiU, Lluís Corominas, va afirmar ahir a Efe que el dia 30 CDC i Unió obriran una “nova etapa” en una conferència nacional. Ramon Espadaler serà ratificat com a secretari general de la federació i es buscarà enfortir vincles habilitant òrgans comuns fins ara “infrautilitzats”.

Al seu torn, Josep Antoni Duran i Lleida va assegurar des del Baix Empordà que “mai” deixarà Unió. Es va ratificar, però, en la intenció d’impulsar un moviment polític per retornar-lo a la “centralitat”. Ja ha parlat amb sectors del PSC, empresaris i altres àmbits externs i pot ser que el nou espai “se sumi a Unió o a CiU” a les municipals.