Mas plegarà ‘a la britànica’ si el 27-S no queda primer

Positivitza que mitja Unió sigui nítidament sobiranista

Artur Mas no va rebre amb gens d’entusiasme la pregunta que el 2 de juny el comitè de govern d’Unió, a proposta del seu secretari general, Ramon Espadaler, va acordar per majoria sotmetre a la consideració de la seva militància: ni avalava el full de ruta que CDC ja ha traçat amb ERC, ni servia per posicionar amb claredat els democristians en el plebiscit del 27-S. L’endemà l’hi feia saber en privat al mateix Espadaler en una reunió al Parlament. Tot i la victòria ajustada dels oficialistes en la consulta de diumenge d’Unió, que posa al límit la relació amb una Convergència ja decidida a incorporar al programa l’objectiu del nou estat, Mas va voler ahir positivitzar els resultats.

El 47,7% de vots negatius -com preconitzaven els sectors sobiranistes democristians- van permetre al president de la Generalitat treure pit: “Tenim gairebé la meitat d’Unió que ha dit que sí” a la independència. L’altra meitat del partit, va afegir, va votar a favor d’un “procés que no ha acabat de definir amb exactitud”. “Ja tenim més del que teníem fa 48 hores”, va resumir, amb un cert to de resignació. La reflexió la va fer ja al vespre, en un diàleg amb el periodista Iñaki Gabilondo a la sala Barts, dins del cicle Instint. Durant l’acte, a més de deixar entreveure que comptarà amb aquells democristians que es vulguin sumar al full de ruta independentista que pretén abanderar el 27-S, va llançar un altre missatge en clau electoral.

El missatge, de fet, va ser induït per una pregunta directa de Gabilondo sobre el seu futur en cas de no sortir-se’n a les urnes d’aquí tres mesos i mig. Mas va argumentar que el 27 de setembre caldrà estar atents a dues variables: quant sumen els partits sobiranistes i quina és la força més votada i que està cridada a liderar el procés en cas que es disposi de majoria suficient per tirar-lo endavant. En aquest punt va voler deixar clar que si els ciutadans decidissin que la seva la llista no fos la que rebés més suports, faria com el laborista Ed Miliband i altres dirigents britànics i plegaria: “Si no lidero el procés, si no passo el filtre de les urnes i a mi la gent em diu «Gràcies, però no li toca a vostè», jo faré com van fer els líders britànics: acceptar el resultat, donar-lo per bo i fer un pas enrere”.

Sense diàleg amb Rajoy

Davant l’auditori que omplia el recinte, Mas va reiterar la seva intenció de configurar una “llista tan transversal com sigui possible” per al 27-S, que incorpori “sensibilitats diferents”. Les plebiscitàries són, a parer seu, l’eina que substitueix la consulta que veta l’Estat. Mas, però, “firmaria” poder celebrar un referèndum com el que es va poder fer a Escòcia, encara que acabés guanyant el no, perquè això significaria que l’Estat tracta Catalunya “com a nació”. Troba impossible una aproximació amb un govern espanyol ara apuntalat per una majoria absoluta del PP, però no tanca la porta a asseure’s a negociar si l’escenari canvia molt després de les generals, que calcula que seran al novembre. Respecte a la polèmica per la xiulada a l’himne espanyol en la final de la Copa del Rei, va admetre que el “divertia una mica” veure “l’efecte bumerang” de les “amenaces” de l’Estat, que havia fet “tot el possible perquè hi hagués silenci”.

Mas ha encetat una setmana en què haurà de decidir si es desprèn dels tres consellers d’Unió. Si és així, la d’avui pot ser una de les últimes reunions en què comparteixin taula del consell executiu.