Missió: sobreviure a l’ofensiva de l’Estat contra la gestació del 9-N

BarcelonaFa setmanes que sobre la consulta del 9 de novembre hi penja una espasa de Dàmocles: la hipòtesi més que probable que el Tribunal Constitucional (TC) suspendrà la cita. Artur Mas ja ha avançat que, en tal cas, els preparatius de la votació no s’aturaran, perquè la suspensió seria cautelar -a l’espera d’una sentència definitiva- i caldria tenir-ho tot a punt per si s’aixequés el veto abans de la data fixada per votar.

Queden sis setmanes, amb una primera incògnita que aviat quedarà resolta: la data en què es reunirà el TC per admetre a tràmit els recursos que avui aprova el govern espanyol. Quan ho faci -pot reunir-se aquesta mateixa setmana-, la llei de consultes i el decret de convocatòria quedaran suspesos. Mas reunirà les forces sobiranistes per consensuar les accions de resposta i mantenir el desplegament de la logística del 9-N. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va oferir ahir alguns detalls dels passos a fer.

La maquinària del 9-N es posa en marxa

Després d’activar-se aquest cap de setmana la campanya informativa sota el lema “Tu decideixes”, amb el suport d’una web per aclarir dubtes, ahir es va posar en marxa una comissió de control -l’equivalent a la Junta Electoral Central- provisional, a l’espera que el Parlament designi a mitjans d’aquesta setmana els set juristes i politòlegs que integraran l’òrgan definitiu. En els pròxims dies també s’aniran constituint les comissions territorials de seguiment -semblants a les juntes provincials-, un altre dels pilars del sistema de garanties de la consulta.

L’11 d’octubre començaran els sortejos municipals per triar 24.390 titulars i 48.780 suplents de les meses. Els presidents de mesa s’embutxacaran 70 euros i els dos gestors que els acompanyin 62. Els que es neguin a assumir aquesta funció no seran sancionats. Hi haurà 8.130 meses repartides per 2.718 locals de votació per tot Catalunya. Ja estan encarregades les 10.800 urnes -el preu és de 3,02 euros la unitat-, 5.200 cabines i 6,7 milions de paperetes. El Govern ha calculat un pressupost de gairebé 9 milions d’euros.

Pols amb els ajuntaments díscols per ubicar meses

La col·laboració del món local serà clau, en diversos sentits, per aplanar el camí cap al 9-N. D’entrada, la Generalitat ha difós una primera llista d’espais municipals per ubicar-hi les urnes, i els ajuntaments tenen temps fins al 7 d’octubre per dir si hi estan d’acord o suggerir emplaçaments alternatius. Ortega brandava ahir satisfeta les mocions de suport a la consulta votades per 874 ajuntaments. És previsible, però, que apareguin resistències en determinats municipis grans, com ara Badalona, on l’equip de govern de Xavier García Albiol, del PP, va veure’s impotent per frenar la moció pactada per tota l’oposició. Ahir l’alcalde avisava que no pensa participar en la “ patxanga ” del 9-N. Segons Ortega, Albiol hauria d’atendre el text votat pel seu consistori. Però si algun municipi es nega a cedir col·legis electorals, serà la Generalitat qui habilitarà espais propis. “No serà per falta de locals de participació que no es podrà votar”, va garantir.

L’element més delicat: un cens a partir dels padrons

Un dels passos més delicats del procés de gestació de la consulta arribarà el 10 d’octubre, la data prevista per a l’exposició pública (via ajuntaments i web electoral) de la llista provisional de persones cridades a votar. El Govern calcula un cens d’uns 5,4 milions de catalans més grans de 16 anys, confeccionat a partir de les dades de l’Idescat xuclades dels padrons municipals. El registre de participació es completarà amb els 2.547 inscrits al registre de catalans residents a l’exterior -una xifra sorprenentment baixa i que ja no podrà augmentar, perquè el registre per al 9-N va tancar-se un cop signat el decret de convocatòria-, a més dels comunitaris amb un any de residència i els extracomunitaris amb un mínim de tres anys d’arrelament que vulguin inscriure’s al registre.

Ahir l’entitat unionista Societat Civil Catalana ja feia córrer que demanarà a la Fiscalia que investigui si hi ha un “ús fraudulent” de les dades de l’Idescat. Ortega va al·legar que el cens s’empara en la llei de consultes, “legal, estatutària i constitucional”. “En cap cas es fa un ús il·legal de cap dada”, va recalcar, abans de recordar que qualsevol persona “disconforme” amb la seva inclusió al cens “té tots els camins legals per fer-ho constar”.

Del vot anticipat al debat públic entre entitats

Alguns participants podran votar abans del 9-N. S’autoritza el vot anticipat a col·lectius que no podran acostar-se a cap urna en tota la jornada: els catalans que prevegin ser a l’estranger, els treballadors amb funcions essencials, les persones amb nivell de dependència acreditat, les que tinguin cita hospitalària i els interns en presons i centres de menors. Podran sol·licitar aquesta via entre l’1 i el 7 d’octubre i el termini per fer efectiu el vot per dipòsit s’estendrà del 20 al 25 d’octubre.

Més enllà de la campanya institucional, del 2 al 7 de novembre s’obrirà un període de debat públic en què podran prendre part els partits amb representació parlamentària i les entitats interessades que s’hi hagin inscrit. Queden 41 dies per a la votació, però abans la consulta haurà de superar una multitud d’obstacles.