Què s’hi juga Mas: timó de la capital, cohesió a CiU i 27-S

Els nacionalistes confien quedar primers el 24-M tot i les seves llacunes metropolitanes. Dirigents de CDC creuen que si Trias perdés el pols amb Colau el procés quedaria tocat

“A Barcelona es jugarà la gran partida. I no només està en joc l’alcaldia, també ho està el procés”, sentenciava taxatiu ahir a l’ARA un alt dirigent de Convergència. La fotografia electoral que descriguin les urnes a la capital de Catalunya la nit del 24 de maig condicionarà totes les lectures que es facin dels resultats de les eleccions municipals i, fins i tot, tindrà un impacte decisiu en l’horitzó del 27 de setembre. És una opinió àmpliament compartida pels quadres de CiU consultats: l’èxit o el fracàs de Xavier Trias diumenge repercutirà en els plans d’Artur Mas per als pròxims mesos.

CiU té coll avall que continuarà sent, per segon cop consecutiu, la primera força municipalista -en nombre de vots, regidors i alcaldies-, però el que acabi passant a Barcelona influirà més que cap altra dada en la seva estratègia de futur. Malgrat que algunes de les enquestes publicades pronostiquen una victòria d’Ada Colau, a la direcció de Convergència estan convençuts que Trias s’acabarà imposant. A més del biaix que intueixen que tenen determinades anàlisis demoscòpiques, entenen que l’alcalde i candidat a la reelecció té “vot ocult” que recela de la candidata de Barcelona en Comú però que només es manifestarà el 24-M.

En les seves reunions internes, els nacionalistes donen per fet que aconseguiran retenir el timó de l’Ajuntament de Barcelona. Són conscients, però, que no serà gens senzill assolir el “govern fort” que Trias ha anat reclamant als mítings. “Estem per davant, però el resultat pot anar just”, admeten fonts del partit. I què succeiria en cas de derrota? La resposta dels dirigents consultats és unànime a l’hora d’alertar de les conseqüències que, al seu parer, comportaria que l’Ajuntament de Barcelona quedés en mans d’una formació no alineada amb el rumb independentista. “Si la capital de Catalunya quedés en mans d’una força no compromesa amb el procés, seria sens dubte impossible assolir el reconeixement internacional de la via independentista”, argumenta un capitost de CDC.

El 27-S, de nou en l’aire?

Hi ha veus del partit que fins i tot consideren que si es produís el tomb a Barcelona caldria replantejar-se la data de les plebiscitàries. “Representaria un escenari nou, s’hauria de valorar si la gent està prou compromesa a tirar endavant el procés o bé pesen més altres coses”, al·lega un membre de la direcció de CDC. Pels volts de Sant Jordi, Mas va insinuar que poden haver-hi circumstàncies que obliguin a reconsiderar la data electoral, tot i que després va donar per fet el 27-S.

El primer que es juga Mas el 24-M és, doncs, la gestió del procés. Paradoxalment, però, CiU intenta evitar que el debat sobiranista monopolitzi la campanya. Ni Trias ni Mas volen ja convertir la cita de diumenge en unes primàries del 27-S. L’alcalde concentra els missatges a desgranar el seu projecte de ciutat. Busca el contrast amb el rupturisme de Colau -ahir va avalar la comparació que en feia Josep Antoni Duran i Lleida amb la Veneçuela chavista- i evita significar-se pel discurs nacional. Pretén concentrar el vot útil sobiranista -la principal bossa d’indecisos dubta entre CiU i ERC-, però sap que per guanyar a Barcelona ha d’aglutinar també vot d’ordre poc entusiasta amb el procés i temorós de l’arribada de l’esquerra alternativa a l’Ajuntament.

També Mas està procurant diversificar el missatge. A cada míting insisteix en tres eixos: el seu és “el partit de la feina, del benestar i de la llibertat del país”. Ahir, des de Lloret de Mar, el president de la Generalitat feia èmfasi en aquest doble valor de les municipals. Primer: “Segons quina orientació tingui cada ajuntament, serà més fàcil o no” generar nous llocs de treball. I segon: “Segurament s’hauran de prendre les decisions més dures que s’han pres en segles. I el que es necessita és que hi hagi molts ajuntaments al costat del país”, va subratllar.

La tensa indefinició d’Unió

Mas, que cada dia té a l’agenda entre un i tres actes arreu del territori, desitjaria que el nou mapa municipal mantingués el múscul sobiranista que va fer possible, per exemple, que un mes abans del 9-N més de 800 alcaldes catalans acudissin al Palau de la Generalitat per explicitar el seu compromís amb la consulta. En campanya, però, Mas va amb molta cura a l’hora de triar els termes amb què es refereix al procés. La indefinició d’Unió pel que fa a la independència -els democristians s’hi pronunciaran en una consulta interna el 14 de juny- fa que s’estalviï les referències al full de ruta independentista que van acordar CDC i ERC abans de la campanya.

Aquest és el segon element col·lateral -més enllà de la representació institucional- que Mas es juga diumenge: la cohesió a CiU. Un bon resultat -que impliqui revalidar l’alcaldia de Barcelona- el reforçaria internament abans d’encarar el 27-S i faria difícil que Unió se’n desmarqués. Una ensopegada a les municipals, en canvi, agreujaria el pols amb els sectors d’Unió reticents amb l’horitzó independentista.

Però no només els dubtes d’Unió porten a modular els missatges sobiranistes de CiU en campanya. Darrere d’aquests matisos també hi ha una estratègia per arreplegar un vot més transversal, menys motivat per l’eix nacional que per la dialèctica dreta-esquerra. És l’enfocament que estan donant a la seva campanya el gruix d’alcaldes de CiU que opten a ser reelegits. “Ens interessa posar en valor la gestió de cada alcalde”, reflexionen fonts convergents. Aquest càlcul té un especial sentit a Barcelona, on l’ensorrament del PSC -un partit que fins al 2003 disposava de 20 regidors a la ciutat i que a partir de diumenge, segons auguren les enquestes, podria comptar els seus escons amb els dits d’una mà- ha deixat sense un aixopluc clar prop de 300.000 electors.

La resta de la fotografia municipal del 24-M fa patir menys a CiU. Els nacionalistes tenen assumit que retrocediran respecte als resultats de fa quatre anys, en què per primer cop van trencar l’hegemonia del PSC i van proclamar-se primera força no només en regidors (3.860) i alcaldes (525), sinó també en nombre de vots (778.000, el 27,1% del total). Els socialistes encara s’enfonsaran més en el còmput global, però ERC recuperarà posicions respecte al 2011, en què van caure al quart lloc.

L’os de l’àrea metropolitana

Llevat d’excepcions, CiU continuarà tenint dificultats per ser influent en els municipis més poblats de l’àrea metropolitana, on el discurs sobiranista amb prou feines cala. Però en pobles i ciutats mitjanes a CiU són optimistes. Calculen que entre 28 i 32 capitals de comarca seran seves. Estan convençuts que retindran ciutats com Reus, Mataró, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Girona, Sant Cugat, Tortosa i Igualada i veuen possible guanyar al Vendrell i Tremp. Barcelona, en tot cas, dictarà sentència. I, encara que Trias repetís victòria, pot trobar-se amb un ple atomitzat que l’obligui a una endimoniada geometria de pactes si amb el PSC i ERC no suma prou.