Test grec per a Pablo Iglesias amb la Moncloa a l’horitzó

Barcelona“Ningú farà els deures dels grecs i ningú farà tampoc els deures dels espanyols.” Pablo Iglesias desembarcava dijous a Atenes amb un missatge que enllaçava les reivindicacions a Grècia i a Espanya contra les polítiques d’austeritat dictades des de la Unió Europea. Ningú tenia tant d’interès com el secretari general de Podem de convertir les eleccions gregues d’avui -on Syriza, el seu referent, té la victòria a la butxaca- en un primer test previ al nou cicle electoral espanyol. Iglesias espera que les urnes acabin confirmant els pronòstics i que l’arribada d’Alexis Tsipras al timó grec faci de palanca per a futurs canvis a Espanya.

També el PP ha tingut interès a espanyolitzar la campanya grega, per motius contraposats als de Podem. El 14 de gener Mariano Rajoy viatjava fins a Atenes per fer costat al primer ministre del país, el conservador Andonis Samaràs. El president del govern espanyol va utilitzar el mirall grec per brandar l’espantall del populisme. “Prometre coses que són impossibles no té cap sentit i genera, a més, una enorme frustració”, va etzibar. Els dards de Rajoy aquell dia tenien dos blancs perfectament intercanviables: Podem i Syriza. Cap dels dos, va venir a dir, poden garantir el que a parer seu Europa necessita: “Estats membres forts i estables, amb governs elegits democràticament que respectin els compromisos adquirits”.

Ni 24 hores va esperar Tsipras per treure suc a aquella visita de Rajoy en territori hel·lè. “A Espanya, l’amic de Samaràs no només no ha fet res per fer front als desnonaments, sinó que estan a l’ordre del dia i els ciutadans de les classes mitjanes i més pobres perden el seu habitatge”, va replicar via Twitter. Tsipras, a més, va augurar la derrota de Rajoy en les eleccions generals espanyoles davant “una força ascendent anomenada Podem, que vol acabar amb l’austeritat”.

Simbiosi Tsipras-Iglesias

La simbiosi entre les cares més conegudes de Syriza i Podem va quedar encara més clara ara fa tres dies, quan tots dos van compartir escenari en el míting central de la formació grega. Encapçalen dos projectes anàlegs en molts sentits, que propugnen canvis radicals en uns territoris estripats per la crisi i les retallades. Alimentats pel descrèdit dels partits tradicionals, Tsipras i Iglesias saben explotar la seva aura de carisma. Però malgrat les coincidències, els tempos del seu assalt democràtic al poder són diferents.

Syriza arriba a les eleccions d’avui com a indiscutible favorita, fins i tot amb la majoria absoluta a l’abast de la mà. Podem continua escalant a les enquestes, però fins a finals de la tardor -o principis del 2016, a tot estirar- no podrà posar-se realment a prova en unes eleccions generals. Previsiblement, els de Pablo Iglesias seguiran creixent. A curt termini podran fer-ho impulsats per l’onada de canvi a Grècia, però a partir del maig vindran mesos de risc en què s’ho jugaran tot.

Iglesias va ser molt curós a l’hora de planificar la seva estratègia cap a la Moncloa. Conscient que les estructures territorials del seu partit són encara molt tendres -o simplement inexistents-, ha renunciat a presentar la marca Podem a les municipals del 24 de maig. Sí que ho farà en els comicis autonòmics que el mateix dia celebraran 13 comunitats. Qualsevol relliscada electoral -o postelectoral- de la seva gent en aquests indrets pot penalitzar-lo. Podem seguirà sota l’estricte escrutini de la premsa de Madrid, atenta a qualsevol indici de comportament reprovable. I un perill més: si Syriza governa i els indicadors econòmics de Grècia pateixen un daltabaix, la fiabilitat de Podem pot quedar qüestionada. Les abraçades dels últims dies amb Tsipras, en aquest cas, acabarien tenint un efecte bumerang.

Aliança d’esquerres europees a Barcelona

Combatre l’estratègia neoliberal d’austeritat imposada “brutalment” a Espanya, Grècia, Portugal i altres països de la zona i sortir de la crisi de manera progressiva és l’objectiu immediat que el I Fòrum del Sud d’Europa ha establert aquest cap de setmana en l’anomenada Declaració de Barcelona. Representants de partits d’esquerres del sud europeu i moviments socials i sindicals reunits en aquest fòrum promogut per ICV-EUiA, IU i Syriza han acordat promoure una alternativa col·lectiva per canviar Europa sobre unes bases de “democràcia, solidaritat i sostenibilitat social i mediambiental”. La Declaració és fruit de dues jornades de debats a Barcelona.