INFORME ECONÒMIC

El dèficit d’inversions a Catalunya s’agreuja amb el procés sobiranista

La tisorada de l’Estat en infraestructures s’acarnissa amb l’eix mediterrani, segons un estudi de la Cambra

Les inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’han desplomat un 50% entre el 2004 i el 2014, una davallada que duplica la que han patit el conjunt de comunitats autònomes. La caiguda en picat es concentra en els últims cinc anys i registra mínims històrics a partir del 2012, justament l’any en què s’accelera el procés sobiranista. Les dades les va difondre ahir la Cambra de Comerç de Barcelona, l’endemà que l’Estat donés a conèixer els seus càlculs de les balances fiscals per comunitats autònomes, que revisen a la baixa les xifres de dèficit fiscal català denunciades per la Generalitat.

L’informe elaborat pel gabinet d’estudis econòmics de la Cambra repassa les dades d’inversions en l’última dècada del ministeri de Foment i les empreses públiques que en depenen, com ara Aena, Renfe o Ports de l’Estat. I la primera conclusió que se’n treu és que el dèficit tradicional que arrossega Catalunya en aquest terreny no només no s’ha resolt en els últims deu anys sinó que s’ha anat agreujant.

L’estudi detecta dues fases clarament diferenciades dins del període analitzat. En una primera etapa expansiva -els anys de bonança econòmica, del 2004 al 2009- la inversió creix fins i tot més a Catalunya (75,8%) que a la resta de l’estat espanyol (60,7%), sobretot per la construcció de l’AVE Madrid-Barcelona i la nova terminal de l’aeroport del Prat. L’esclat de la crisi fa canviar radicalment la tendència i restableix el greuge. Del 2009 al 2014 el percentatge s’ensorra un 71% a Catalunya -es passa del 18,4% a l’11,3%, malgrat les obres d’ampliació del port de Barcelona- i un 53% en el conjunt espanyol. Per als càlculs dels dos últims anys s’han fet servir les xifres del pressupost de l’Estat (i no les d’execució) i, per tant, les dades poden acabar sent encara més dolentes, perquè tradicionalment el govern central no executa la totalitat de les obres previstes a Catalunya.

Greuge irresolt amb PP i PSOE

El president de la Cambra, Miquel Valls, encarregat de presentar ahir l’informe, va fer notar que aquest dèficit en inversions estatals en infraestructures no s’ha solucionat ni amb ministres de Foment del PP -Francisco Álvarez Cascos del 2000 al 2004 i Ana Pastor en l’actualitat- ni amb els socialistes al poder -Magdalena Álvarez i José Blanco van ser titulars d’aquesta cartera entre el 2004 i el 2011-, però es va mossegar la llengua a l’hora de treure conclusions sobre quina carta política pot jugar Catalunya per revertir la situació. Les valoracions, va dir, les farà després de la cimera entre Mariano Rajoy i Artur Mas dimecres que ve a Madrid.

El que sí que va voler deixar clar Valls és que aquestes dades representen un llast per a l’economia catalana: “La falta d’inversions està frenant i frenarà el creixement a Catalunya”. El dèficit és especialment greu pel que fa a carreteres i ferrocarrils. Tot i que per la xarxa viària catalana hi circulen el 15% de les mercaderies de tot l’Estat, només s’hi han gastat el 9,1% de la inversió regionalitzable. I pel que fa a la xarxa ferroviària de Catalunya, que absorbeix el 25% del trànsit de mercaderies i passatgers, s’endú tan sols el 19% de les inversions en l’última dècada.

L’Estatut, incomplert

De tot plegat es dedueix que l’Estat ha incomplert sistemàticament la disposició addicional tercera de l’Estatut, que preveia que durant set anys, del 2007 al 2013, el percentatge d’inversions se situaria al voltant del 18% del total, que és el pes de l’economia catalana en el PIB estatal. L’ajust de la inversió estatal en temps de crisi no ha respectat, doncs, el pes del PIB català. Malgrat les “bones relacions” que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, intenta mantenir amb la ministra Ana Pastor, “això no es concreta en fets”, va constatar Valls.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va aprofitar l’informe per denunciar que “no és acceptable i és discriminatori” que el percentatge que es destina a Catalunya es redueixi desproporcionadament, i va assegurar que s’han perdut 20.000 llocs de treball consolidats els últims cinc anys a causa d’aquesta discriminació.

En termes comparatius, Catalunya és una de les set comunitats que queda per sota de la mitjana espanyola en inversió. La més perjudicada aparentment és la Comunitat de Madrid, però, segons Joan Ramon Rovira, cap del servei d’estudis de la Cambra, es beneficia de moltes infraestructures radials que en bona part computen com a obres en altres territoris. L’arc mediterrani pateix especialment el greuge: el País Valencià i les Balears són, com Catalunya, entre les més maltractades.

D’altra banda, la Cambra va acollir ahir amb fredor les balances fiscals publicades aquesta setmana per l’Estat, que rebaixen el dèficit fiscal català a gairebé 8.500 milions d’euros. Segons Rovira, l’equip d’economistes que ha elaborat aquestes balances han fet servir només “una de les dues metodologies vàlides” i, per tant, la informació s’ha de considerar “parcial”. Rovira, a més, va advertir que les dades del govern espanyol se centren en l’any 2011, però “per poder fer una valoració correcta” de les balances entre comunitats “cal tenir una visió més a llarg termini”.