12/05/2015

El tens pols pel model social endormisca el debat sobiranista

5 min
PRIORITAT MUNICIPAL  Xavier Trias està centrant la campanya a explicar el seu model de ciutat.

BarcelonaA tots aquells que s’imaginaven una campanya absorbida per les disquisicions sobre la independència possiblement els hagi sorprès que, almenys en l’arrencada, el debat sobiranista estigui quedant en un modestíssim segon pla. Avui tot just és el cinquè dia de campanya i, des d’ara i fins que s’obrin les urnes el 24 de maig, hi ha temps perquè l’eix nacional s’hi faci lloc. Però l’agenda dels primers dies s’ha vist monopolitzada pel clàssic pols entre esquerres i dretes i per un segon eix, més nou, que emergeix a la mateixa velocitat amb què es veu erosionada l’hegemonia dels partits tradicionals davant de sigles de nou encuny, que exploten l’acumulació de casos de corrupció per atacar la vella política. L’horitzó del 27 de setembre, de moment, queda eclipsat.

¿Té sentit introduir el debat sobre el futur polític de Catalunya en una campanya amb 947 alcaldies en joc? Per poder respondre que sí, seria probablement massa fàcil invocar l’exemple del 14 d’abril del 1931, quan dos dies després d’unes eleccions municipals Francesc Macià proclamava la “República Catalana”, i a tot l’Estat l’ensorrament de la monarquia deixava pas a la Segona República. Hi ha, però, una referència més recent que pot servir de mirall: les europees de no fa ni un any sí que es van veure condicionades per la consulta que s’havia de celebrar el 9 de novembre; tant és així que les urnes van confirmar la tendència a l’alça d’ERC, que va esdevenir primera força a Catalunya, amb CiU trepitjant-li els talons. És cert que sovint el vot a les europees es decideix en una clau que no té res a veure amb el que es fa a Brussel·les. Però a quatre mesos de les plebiscitàries no seria descabellat que aquest factor tingués un protagonisme destacat. I, per ara, l’únic moment en què ha tret el cap ha sigut arran de la topada d’ahir entre Alfred Bosch i Josep Antoni Duran i Lleida pel rol d’Unió en el procés.

L’ham per atreure indecisos

¿Els convé realment als partits -com a mínim als que defensen el dret a decidir- envernissar la campanya de les municipals amb una pàtina de primera volta del 27-S? No ho està enfocant així l’equip de Xavier Trias. Més enllà del refredament sobiranista que estan detectant les enquestes d’ençà de la picabaralla entre Artur Mas i Oriol Junqueras per la llista unitària, les especificitats de Barcelona incentiven altres missatges. És un dels indrets de l’Estat amb una bossa més voluminosa d’indecisos, més de 300.000 vots encara sense amo que s’expliquen per l’esfondrament socialista en pocs anys. I tant Trias com la resta de candidats saben que fer onejar constantment l’estelada no és l’ham més adient per atreure’n el gruix.

A més d’aquests càlculs, Trias té un altre motiu per no excedir-se a l’hora de referir-se al 27-S: Unió no ha decidit encara com s’hi posicionarà, de manera que l’alcalde i candidat a la reelecció ha de fer equilibris per aparèixer com a garant del procés que lidera Mas sense incomodar els democristians. L’estratègia de Trias passa per deixar constància del seu alineament amb el procés, sense fer-ne ostentació. Un dels seus vídeos electorals recupera les imatges del 3 d’octubre de l’any passat, quan més de 800 alcaldes de Catalunya, amb Trias al capdavant, van expressar des del Palau de la Generalitat el seu compromís amb el 9-N. També ha acabat rubricant un document de l’ANC en què es compromet a impulsar un estat català des de l’ajuntament, tot i que s’hi ometen passatges del text estàndard que ja havien subscrit milers de candidats arreu de Catalunya.

El valor del vot útil sobiranista

Trias busca aglutinar el vot útil dels partidaris de la independència alertant que tot embarrancaria si Ada Colau esdevingués alcaldessa. “Si l’Ajuntament de Barcelona no empeny, el procés quedarà tocat”, raona a l’ARA un destacat col·laborador de Trias, que a més assenyala la importància de sumar majoria absoluta entre totes les forces sobiranistes. Però Trias no vol convertir la campanya del 24-M en un assaig de les plebiscitàries. “Ens equivocaríem si només parléssim d’aquest tema. La gent vol conèixer sobretot quins models de ciutat té per triar”, argumenten fonts de CiU. I l’alcalde s’està dedicant a anar desgranant el seu aquests últims dies.

Si a Trias no li convé centrar la campanya en l’eix nacional, encara més prevencions pren Colau, que malgrat que és una de les que s’inclinava pel sí-sí el 9-N ara no té res a guanyar i sí molt a perdre amb aquest debat. Si la campanya es polaritzés en clau 27-S, l’electorat unionista podria sentir-se temptat a concentrar vot en Ciutadans, mentre que ERC i la CUP podrien capitalitzar els suports de l’esquerra sobiranista. La candidata de Barcelona en Comú mira de no cometre relliscades en aquest terreny -l’evita tant com pot- i procura atiar el debat sobre la crisi, les retallades i la corrupció. Després d’un cap de setmana en què va treure de polleguera CiU en definir-la com a “màfia”, ahir tornava a buscar el cos a cos amb Trias, per denunciar la seva pulsió “privatitzadora” d’un servei com l’aigua.

Enmig de la pugna Trias-Colau, l’alcaldable d’ERC burxava ahir en les contradiccions d’un i altre el voltant del procés. Bosch va desafiar Colau a dir si seguirà les “directrius” que marqui Pablo Iglesias des de Madrid i li va posar el dit a l’ull a Trias en preguntar-se si els regidors d’Unió faran més cas a Josep Antoni Duran i Lleida que no pas a Mas. El president de la Generalitat va obviar el dard, però el líder d’Unió va recrear-se en el contraatac: “Que no maregi la perdiu i digui si votarà Trias o Colau perquè, amb respecte, no té cap possibilitat de ser alcalde. Afortunadament per a Barcelona!”, va etzibar-li des de Twitter.

Bosch, sota el lema L’alcalde del sí, competeix amb CiU pel vot sobiranista. Els fitxatges de Juanjo Puigcorbé i Santiago Vidal per a la seva candidatura busquen aquest efecte. Però també ell està diversificant el discurs. Per recollir adhesions d’exvotants del PSC, potencia els missatges d’esquerres. La incorporació de socialistes sobiranistes de MES i Avancem a la seva llista és una altra manera de picar-los l’ullet.

La CUP ven rupturisme

L’aspirant de la CUP, María José Lecha, conrea un vot rupturista similar al que persegueix Colau però que també inclou trencar amb Espanya. El monocultiu independentista només el practica Ignasi Planas, candidat de la coalició Reagrupament-Solidaritat. Mentrestant, Ara és l’hora -la campanya que impulsen l’ANC, Òmnium i l’AMI- pensa repartir 60.000 octavilles per intentar mobilitzar el vot sobiranista el 24-M. El seu lema Fem la independència des dels ajuntaments no aconsegueix de moment marcar la pauta de la campanya.

stats