PARLAMENT

Els partits del 9-N dissenyen un nou cens per evitar el veto del TC

La llei de consultes utilitzarà el registre de població i donarà vot a residents estrangers

Ara sí, el marc legal català que ha de donar cobertura a la cita amb les urnes el 9 de novembre comença a prendre cos. La ponència parlamentària que elabora la llei de consultes -que va tornar a la feina després de les eleccions europees- va abordar ahir alguns dels punts neuràlgics de la nova normativa, entre els quals un cens específic, no assimilable a l’oficial que s’utilitza en processos electorals i referèndums.

El diputat de CiU i ponent relator de la llei, Josep Rull, va lliurar a la resta de grups una proposta de redacció dels primers sis articles. Un esborrany que, a grans trets, ja aconsegueix el consens de les forces del dret a decidir, tot i que encara queden serrells per tancar. L’aspecte possiblement més sensible de tota la llei és com delimitar l’univers de població amb dret a participar en una consulta, i això és el que regularà l’article 5 de la futura norma. D’entrada, el que coincideixen a defensar els partits promotors del 9-N és que la llei doni cabuda tant a consultes d’abast general -en les quals tots els catalans majors de 16 anys siguin cridats a votar- com a altres consultes circumscrites a un àmbit sectorial o territorial més concret.

Una de les obsessions dels ponents que impulsen la llei és intentar blindar-la jurídicament davant l’escrutini del Tribunal Constitucional (TC), en previsió del més que probable recurs que interposarà el govern de Mariano Rajoy per tombar-la abans que serveixi per emparar la consulta del 9-N. Justament per evitar una impugnació, l’esborrany plantejat per Rull preveu que, en lloc del cens oficial -reservat a cites autoritzades per l’Estat-, s’utilitzi el registre de població, una eina de què disposa l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i que recull les dades dels padrons municipals.

No caldrà l’aval dels ajuntaments

Malgrat tota la polèmica generada sobre si els ajuntaments han de cedir o no aquestes dades a la Generalitat per organitzar la consulta sobiranista, fonts de la ponència consultades per l’ARA asseguren que no serà necessari demanar-les. Amb l’empara de la nova llei de consultes i de l’Estatut, el Govern ja en tindrà prou per fer servir la informació del registre de població.

D’aquesta base de dades es nodrirà el registre de participació que s’haurà d’elaborar per a cada consulta que es vulgui convocar. Però no serà l’única font de dades. En el cas d’una convocatòria com la del 9-N, també s’utilitzarà el registre de catalans a l’exterior -que la Generalitat acaba de posar en marxa- i un nou registre d’estrangers amb residència a Catalunya vinculat al seu arrelament. CiU proposa acotar-lo als ciutadans de la Unió Europea amb almenys un any de residència i als extracomunitaris amb un mínim de tres anys en situació regular, tot i que en el cas de consultes locals es podria prescindir d’aquest requisit de l’arrelament. Aquest és un dels punts que encara generen discrepància amb ICV-EUiA, que voldria obrir el registre de participació a tots els empadronats.

Un altre dels detalls que encara s’han d’acabar de negociar és l’article 4, que fa referència als actors capacitats per promoure una consulta. A més del Govern i d’un volum determinat de ciutadans, la proposta de CiU és que també el Parlament pugui impulsar una convocatòria si ho voten la majoria absoluta dels diputats. ERC, PSC i ICV-EUiA reclamen abaixar el llistó, per no concedir a la majoria de govern el dret de veto a qualsevol consulta.

Més enllà dels aspectes que encara s’estan negociant, el gruix de la llei compta amb el suport de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. També el PSC està disposat a votar-hi a favor, tot i que interpreta que no pot servir com a marc legal per al 9-N.

La ponència té programades tres sessions més -cada divendres fins al 4 de juliol- abans que el text s’aprovi en comissió. Després passarà pel sedàs del Consell de Garanties Estatutàries, per assegurar-ne la constitucionalitat, abans que el ple del Parlament l’aprovi al setembre. A partir d’aquell moment, tot quedarà en mans del TC.