Airbnb i els lloguers: excuses, realitats i oportunitats

Instrumentalitzar el fenomen del turisme compartit pot ser efectista en el terreny mediàtic

ROGER MEDINA
ROGER MEDINA Economista i investigador titular del 'think tank' Catalans Lliures

Les noves tecnologies digitals estan transformant la manera de viatjar i allotjar-se. El creixement del turisme urbà i el seu impacte en el desenvolupament de les ciutats han anat guanyant una atenció important els últims anys. Catalunya, i Barcelona en particular, no és aliena a aquesta controvèrsia. La capital catalana és actualment la cinquena destinació més popular d’Airbnb de tot el món. Aquest èxit porta associada una creixent preocupació per l’impacte de les noves modalitats turístiques sobre l’accés a l’habitatge. Però ¿és realment el fenomen del turisme compartit el principal responsable del considerable increment de preus del lloguer a la ciutat de Barcelona?

Els últims anys s’ha estès la idea que la presència creixent d’habitatges d’ús turístic pot tenir un efecte desplaçament en l’oferta d’habitatge i que redueix la disponibilitat d’immobles en el lloguer residencial. Si ens fixem en els contractes de lloguer a Barcelona entre el 2015 i el 2017, observem un increment del 23% (Incasòl). En cas d’un efecte desplaçament de l’oferta, aquesta xifra hauria estat molt inferior, o fins i tot s’hauria reduït.

L’any passat es va publicar un estudi que intentava quantificar l’impacte de la creixent presència d’Airbnb sobre l’augment dels preus del lloguer (Segú, 2018). El treball conclou que els barris on la densitat d’Airbnb ha augmentat un punt percentual han experimentat un creixement del 3% en el preu dels lloguers durant el període 2013-2016. Tenint en compte que en aquest mateix període el preu del metre quadrat a Barcelona s'ha incrementat una mitjana del 28% (de 9,66 a 12,46 euros), la presència de la plataforma digital no sembla que sigui un dels factors més significatius. En altres estudis de l'àmbit internacional, com per exemple als Estats Units, es troben resultats de magnituds molt inferiors: un increment d’un punt percentual d’allotjaments turístics porta associat un increment del 0,018% dels preus del lloguer. Pel que fa a l’experiència de les illes Balears, a causa de l’entrada en vigor de restriccions normatives d’aquesta activitat econòmica al municipi de Palma, el nombre de pisos turístics s’ha reduït en 1.373 unitats el 2017, una reducció del 34,7%, però els lloguers han tingut un creixement interanual superior al 16% i el preu dels habitatges s’ha disparat un 29% respecte a l’any anterior.

Mentre que a casa nostra hi ha una voluntat manifesta de prohibir, restringir o dificultar la implementació i el desenvolupament de les plataformes, Dinamarca i Estònia han tancat acords de col·laboració amb Airbnb

Per tant, els principals factors que expliquen la creixent pujada de preus cal buscar-los en els increments de la demanda residencial derivats d’una millora de la posició internacional de Barcelona, de l’atracció de talent forà i d'un període d’expansió econòmica. La problemàtica de l’accés a l’habitatge és complexa i requerirà una aproximació multidimensional, amb reformes a curt i llarg termini, com la requalificació de terreny municipal i la destinació de sòl dotacional a noves promocions residencials, l’augment de l’oferta de lloguer social o la reducció de la conflictivitat regulatòria en l’arrendament d’immobles.

Mentre que a casa nostra hi ha una voluntat manifesta de prohibir, restringir o dificultar la implementació i el desenvolupament de les plataformes, Dinamarca i Estònia han tancat acords de col·laboració amb Airbnb per tal de facilitar l’intercanvi de dades dels clients i la traçabilitat a canvi d’exempcions fiscals. Una mesura eficient per reduir les externalitats negatives dels habitatges d’ús turístic, com el soroll o els problemes d’ordre públic, és l’anomenada taxa turística. En aquest sentit, a Europa la plataforma ja compta amb diversos acords de col·laboració per recaptar directament aquesta taxa i ingressar-la a l’administració, com els subscrits a Amsterdam, Dortmund, Florència, Lisboa i Milà. L’any passat va començar a recaptar-la en 23.000 ciutats a tot França.

En definitiva, davant la manca d’evidència que indiqui una relació causal entre la consolidació de les plataformes digitals i l’increment dels preus del lloguer, caldrà obrir un debat rigorós i sense apriorismes sobre aquesta nova realitat. Els governs municipals en els pròxims comicis hauran de triar entre seguir delegant responsabilitats o col·laborar amb les plataformes, socialitzant-ne els beneficis. Instrumentalitzar el fenomen del turisme compartit pot ser efectista en el terreny mediàtic. Però les excuses s’acaben... i les oportunitats també.