08/06/2020

Les xifres sempre ballen

3 min
Activistes del grup ""Each Pair Iowa" fan una representació simbòlica de les persones que han mort pel coronavirus davant el Capitolí de Iowa, els Estats Units

Fa setmanes que dura el mullader pel ball de xifres que hi ha sobre els afectats per covid-19, amb les seves actualitzacions, rectificacions i nous criteris de recompte. Aquest desgavell, més enllà de si és aprofitat per al combat polític, transmet la impressió general d’unes administracions incompetents, i encara fa més gran la desconfiança cap a la política. Una desconfiança que alimenta el populisme antipolític que fa créixer la mena de partits que tots sabem. I seria bo no contribuir-hi.

Perquè el cas és que les xifres, gairebé sempre, ballen. Fins i tot quan no ho sabem. El pas dels fets objectius a les dades, que és la manera de comptar-los per tenir-ne el control, no és automàtic i calen una sèrie de manipulacions –diguem-ne metodologies– per obtenir-les. No aniré tan enllà com per dir, per exemple, que el PIB “és un invent metafísic per disciplinar la gent”, com afirmava fa poc –amb raó– el catedràtic d’economia ecològica de la UAB Joan Martínez Alier a Vilaweb. Certament, mesurar la riquesa d’un país amb el PIB implica, entre altres coses, ignorar el valor del treball de cura no assalariat, o suposa comptar com a benestar els costos dels accidents de trànsit. I això sense entrar a saber amb quins complexos càlculs s’elabora.

I el mateix podríem dir de la majoria de xifres que tractem com a expressió d’exactitud sense preguntar-nos pel rigor del càlcul. És el que passa quan una petita variació dins del marge d’error d’una enquesta serveix per especular amb un gran titular sobre el suport a un partit. És el que veiem amb les dades sobre l’atur, que es donen sense saber com s’han mesurat ni entendre les discrepàncies si les dona el SEPE o l’EPA. Ni ens qüestionem les dades sobre audiències, tot i la seva fragilitat. I no ens hem preguntat mai d’on surten les dades que, amb tanta exactitud, ens diuen quants turistes han passat l’estiu al país i quina és la despesa per barba que han fet. Com es passa de realitats tan complexes a dades tan simples? Amb quins criteris –és a dir, amb quins biaixos ideològics i interessos polítics i econòmics– es fabriquen les xifres que donen aquesta sensació de tenir el control de la realitat?

El 1954 Darrell Huff va publicar el que ha estat un llibre de gran èxit, encara actual: How to lie with statistics [Com mentir amb estadístiques]. És allò de les “mentides petites, mentides grans i estadístiques”. Llegir-lo ajudaria a ser més crítics, més curosos i alhora, també, més respectuosos amb les bones xifres, tant si ballen com si no. Perquè el cas és que les xifres, si són bones, han de ballar. O dit d’una altra manera: el rigor –quan estem tractant la complexitat– no sempre va lligat a l’exactitud. I, al contrari, un excés d’exactitud hauria de fer sospitar una manca de rigor a causa d’una simplificació i un reduccionisme excessius.

Tornem al covid-19 i els seus càlculs. La qüestió és si amb les xifres busquem seguretats, si volem asserenar les nostres pors o si, al contrari, volem endinsar-nos en la complexitat de la pandèmia. Si és el primer cas, és normal que vulguem l’exactitud d’una única xifra estable. Però si el que volem és conèixer la realitat, llavors deixem que les xifres ballin tant com calgui. Perquè sí: hi ha contagiats a qui s’ha pogut fer la prova, n’hi ha de diagnosticats sense proves i n’hi ha d’asimptomàtics desconeguts. I, per bé que un mort és un mort –un fet–, per convertir-los en dades cal considerar que n’hi ha que s’han mort “només” per covid, n’hi ha que “també” amb covid, n’hi ha per a qui el covid s’ha anticipat a causes alternatives, com la grip; i n’hi ha que mai no se sabrà de què han mort i que de moment només són el plus sobre els morts estadísticament previstos. Totes les dades depenen del criteri disponible emprat per obtenir-les, i només el temps permetrà acabar-les de garbellar i guanyar una mica més de precisió. Però les xifres sempre ballen, com balla la realitat de les coses. I si no ballen, sol ser que menteixen.

stats