SALUT

Per què no dormir és mortal? No ho pregunteu al cervell, sinó als budells

Un estudi amb animals descobreix que la manca de son produeix una acumulació de substàncies oxidants als intestins que pot resultar letal

Dormir és necessari. La majoria d’animals ho fan, des dels mamífers fins als ocells, passant pels rèptils i també alguns peixos i insectes. I es creu que és un fenomen que ja havien adquirit els animals primitius. En humans, el son té funcions importants. La principal és de reparació i neteja: aprofitant que el metabolisme baixa, el cos elimina les toxines i els danys que s’acumulen als teixits, sobretot al cervell. També juga un paper en la consolidació de records i la memòria, i segurament en altres processos cerebrals. Per exemple, encara queda per descobrir si somiar té alguna funció o és només un efecte secundari de la hiperactivitat neuronal.

Se sap, també, que problemes relacionats amb el cervell (traumatismes, abús de fàrmacs psicoactius o trastorns mentals) estan entre les principals causes d’insomni, ja que aquest òrgan conté un dels centres de regulació del son, el tàlem. La prova de la importància de dormir és que no fer-ho causa la mort. Sorprenentment, un article publicat recentment a la revista Cell proposa que una de les raons podria ser l’acumulació de substàncies oxidants, però no al cervell sinó a l’intestí.

Al Herpin va morir als 94 anys a Trenton, Nova Jersey, assegurant que no havia dormit ni un minut en tota la seva vida. Thái Ngoc és un home tailandès de 78 anys que diu que no dorm des que va passar una febre molt forta quan tenia trenta anys. Paul Kern era un hongarès que se suposa que no va poder tornar a dormir mai més després que una bala el va ferir al cervell durant la Primera Guerra Mundial. Aquests són els casos d’insomnes més famosos de la història i tots tenen una cosa en comú: són falsos. Ho sabem per la simple raó que si una persona no dorm gens, s’acaba morint. Això és el que passa en un fenomen anomenat insomni familiar letal, una malaltia hereditària poc habitual (fins ara només s’han identificat 28 famílies que la tenen) que porta a una falta de son progressiva per culpa de l’acumulació d’una proteïna mutant al cervell. Quan els afectats deixen de poder dormir, la seva esperança de vida és només d’un any i mig de mitjana, la qual cosa confirma que, efectivament, l’absència de son és letal.

El secret és als budells

Malgrat tot, encara no està clar quin procés determina aquesta mortalitat. Dormir malament de manera crònica pot contribuir a problemes de cor, obesitat, diabetis i a tenir la pressió alta, condicions perilloses per a la salut. Però l’insomni absolut mata per motius desconeguts. Sempre s’ha assumit que, com que el cervell és el principal afectat per la manca de son, hauria d’estar implicat en la causa final de la mort. Però, segons un equip de científics dirigit per la doctora Dragana Rogula, una neurobiòloga de la Harvard Medical School, als Estats Units, l’explicació no l’hem de buscar al cervell, sinó a l’intestí.

Per estudiar els efectes letals de l’insomni, aquests investigadors van posar una sèrie de mosques en tubs de vidre i van impedir que dormissin fent que els tubs vibressin constantment. També van estudiar mosques mutants que no dormen mai degut a unes modificacions que els afecten les neurones. Ni les unes ni les altres sobrevivien gaire temps: fins a deu vegades menys que les mosques que dormen normalment. Quan van analitzar els teixits d’aquestes mosques van veure que, ja des del principi de l’experiment, als intestins se’ls acumulava una quantitat inusual de factors oxidants, que augmentaven progressivament amb la manca de son. Si llavors deixaven que aquestes mosques dormissin, l’excés d’oxidants desapareixia al cap d’uns dies. El més important és que, quan els donaven antioxidants (o activaven els enzims antioxidants propis a l’intestí amb una manipulació genètica), les mosques podien viure tranquil·lament sense dormir.

Els oxidants són substàncies tòxiques que apareixen com a productes secundaris del metabolisme de les cèl·lules i que, si no s’eliminen, poden causar danys a l’ADN i en altres molècules importants. Per això tots els organismes tenen uns processos de neteja d’oxidants molt ben regulats. Els autors proposen que una de les funcions desconegudes del son podria ser precisament regular els processos d’oxidació, especialment als intestins. Això ho confirmaria el fet que, quan van repetir l’experiment impedint que uns ratolins dormissin, també se’ls van començar a acumular oxidants al mateix lloc.

¿Antioxidants per estalviar-se de dormir?

¿Vol dir això que si prenguéssim prou antioxidants podríem estalviar-nos de dormir? Cal tenir en compte que l’efecte positiu dels fàrmacs antioxidants només el van comprovar en les mosques. Caldria provar si també podrien tenir efectes similars en mamífers, que tenen uns mecanismes de control dels nivells d’oxidants molt més complexos perquè els utilitzen per a altres coses (per exemple, com a protecció contra el càncer). Però abans s’hauria de veure si els oxidants també augmenten en els humans quan no dormen. Malgrat les limitacions, l’article aporta dades noves sobre els efectes de la manca de son en l’organisme. I la inesperada intervenció de l’intestí en la mortalitat per insomni obre noves portes d’estudi.

Salvador Macip és investigador de la Universitat de Leicester i la UOC