12/04/2018

Aquí, gairebé com a Nova York

2 min
Una escena d''El despertar de la primavera'

Barcelona‘El despertar de la primavera’

TEATRE VICTÒRIA 10 D’ABRIL

L’estrena d’El despertar de la primavera al Victòria és important. No només per les indubtables virtuts de l’obra, sinó perquè marca una tendència que s’emmiralla en el teatre nord-americà, on els petits musicals creats a l’Off-Broadway poden acabar als grans escenaris de Manhattan. I és que tal com va passar el 2006 a Nova York -amb l’estrena a l’Atlantic Theater Company de l’Off-Broadway i la posterior producció al mític Broadway set mesos després-, la producció catalana ha passat de l’intrèpid però petit Teatre Gaudí al gran teatre dels musicals de Barcelona, seguint l’estela de Sugar, que també es va estrenar al Gaudí i va fer temporades al Coliseum i al Tívoli -per cert, caldria reconèixer el mèrit dels teatres que gestiona Ever Blanchet en la promoció del teatre musical a casa nostra.

Això ha sigut possible per la preparació actual dels intèrprets, tan allunyada de les mancances a les quals s’enfrontava Dagoll Dagom als inicis, quan era difícil trobar actors i actrius que actuessin, ballessin i, a més, cantessin bé. I aquests tres requeriments els assoleixen amb nota els integrants d’una producció austera però impecable que, sota la direcció de Marc Vilavella, relliga amb habilitat i eficàcia les poderoses i energètiques coreografies d’Ariadna Peya i l’intel·ligent disseny de llums de Dani Gener, que amplifica i omple l’essencial espai escènic de Jordi Bulbena. La interpretació dels grups d’adolescents té un toc vital i passional adequat, tant en els perfils dels personatges com en les edats dels intèrprets, i que contrasta favorablement amb la seguretat de Roser Batalla i Isaac Alcaide en els papers d’adults. La funció té tots els ingredients per agradar al gran públic i demostra que també sense una gran maquinària escènica es pot crear un teatre musical d’alt nivell.

stats