03/04/2013

Carles Canut, cinquanta anys trepitjant escenaris

2 min

Un senyor actor! Em trobo en Carles Canut al Teatre Romea, a la magnífica conferència de José Luis Gómez amb motiu del Dia Mundial del Teatre. "Saps que fa cinquanta anys que vaig debutar al teatre?", em diu amb aquell somriure que se li escapa amb tanta gràcia per sota el nas. No és que ell porti els comptes. Li va dir el Santi Sans, que va ser justament amb qui va debutar a l'Institut d'Estudis Nord-americans amb una obra de William Saroyan (1908-1981), La hermosa gente ( The beautiful people, 1941). Era el 1963. Deu anys després va marxar a Veneçuela i va treballar amb la mítica companyia Rajatabla i el seu director, Carlos Giménez (justament fa vint anys de la seva desgraciada desaparició). Deu anys després va tornar. Ara, ja ho saben, és al Condal amb Sí, primer ministre i també dirigeix la Fundació Romea amb el mateix entusiasme amb què fa 50 anys va posar els peus per primera vegada sobre un escenari. Canut, que ha fet quasi tots els papers de l'auca, no falla mai. És un senyor actor.

Teatre en lloc de prostitució El barri del Raval bull de teatre. Dos nous espais treuen el cap a la recerca del seu públic. L'un és el Fènix, al carrer de la Riereta, que ha obert les portes amb L'ultima notte del capitano , un interessant monòleg de l'actor xilè Felipe Cabezas i que acollirà una programació basada en el teatre de màscares, el cabaret, les marionetes i la Commedia dell'Arte. Hi haurà també conferències i cursets que facin bullir l'olla. Més agosarat encara és MiniTea3 (minitea3.com), que s'obrirà aquest mes en el que va ser el cau de la prostitució del carrer Robadors amb un esperit semblant al Microteatro que funciona a Madrid i altres capitals espanyoles. El teatre substitueix la compravenda de la carn (no del tot, que de comerç carnal encara n'hi ha). Seran quatres sales, quatre habitacions d'uns nou metres quadrats. Fins a quatre actors, no més. I quinze espectadors per habitació. Obres de 15 minuts al voltant d'una temàtica (és obert el període per enviar-les). Bar vintage amb copes i menjar per picar, i un espai d'exposicions. Es poden veure les quatre peces, o no. I per ben poc preu. Diuen els impulsors que tenen com a socis d'honor Agustí Villaronga, Manuel Huerga i Joaquim Oristrell. Diuen també que sempre hi ha hagut curtmetratges i que fan el mateix amb el teatre. Això sí, tots professionals. Del teatre, vull dir.

stats