Carta oberta a Jaume Ciurana i J.L. Núñez sobre la Sala Beckett
Benvolgut regidor. Apreciem la seva tasca al capdavant de la regidoria de Cultura però, malgrat això, voldria fer-li una consideració. Recentment ha aprovat un paquet d'ajudes sota l'epígraf de la capitalitat cultural. També ha donat suport a les infraestructures dels teatres d'aficionats i, a més, pensa invertir en el Museu de les Cultures i al Castell de Montjuïc. Ja sabem que la política passa per definir prioritats i que, per vostès, no sembla prioritària la nova seu de la Sala Beckett, tot i que els han donat una subvenció per adequar l'espai del Poblenou per encabir-hi l'Obrador, l'escola d'escriptura dramàtica més important del país.
La Sala Beckett no és un projecte nou. Té reputació a nivell internacional. Els autors tenen projecció i la seva tasca és prou important per merèixer una mica més de suport. Esclar que no poden assumir el projecte inicial, però es pot redreçar. Sabem que vostès volen la implicació de la Generalitat en el projecte, i que aquesta no té ni un euro si no és per fer banderes gegants o celebracions històriques. Liderar el Macba o L'Auditori està molt bé. Liderar la Beckett, un projecte nascut de la societat civil i que no té res a demostrar, estaria encara més bé. Sembla assenyat donar-los ple suport. Li demano que hi pensi.
Benvolgut constructor. Senyor J. L. Núñez, el motiu d'aquesta carta és convidar-lo a fer una bona obra, i això, en principi, per a vostè no hauria de ser cap problema. Però aquesta seria una bona obra sense preu. Entenguem-nos. Oblidi per uns moments els diners. ¿Que té una guardiola com la del Tío Gilito que no s'omple mai? A què ve aquesta obsessió a fer fora una sala de teatre? No pot sopar dues vegades i, si el Tribunal Suprem confirma la sentència de l'Audiència de Barcelona que l'ha condemnat a sis anys de presó per defraudació a Hisenda, el tindrà pagat durant un temps. Digui als seus advocats que arribin a un acord amb la Beckett, que, al capdavall, marxarà d'aquí poc. Això no el deslliurarà de l'altra responsabilitat però segur que podrà resar -el faig catòlic practicant-. I, en última instància, li pot servir quan de ben segur demani l'indult, a l'estil Pallerols. Com ja haurà entès, aquesta missiva ve al cas perquè acaba de guanyar el litigi amb la Sala Beckett sobre el contracte d'arrendament del local. Atentament.
