OPINIÓ
Misc 06/06/2012

Coses que passen a la nau Ivanow sense fer fressa

i
Santi Fondevila
2 min

Un escenari que perd la seva ànima. Xavier Basiana, fundador i ànima del que ara és la fàbrica de creació Nau Ivanow, deixa el projecte. Per sempre? Mai se sap. Basiana no és un home avesat a la queixa ni a buscar protagonisme i la seva sortida de la Nau Ivanow és una decisió personal que sembla, no obstant, influenciada per la nova gestió que es fa des de l'Institut de Cultura, que no acaba de veure quin és el seu paper en aquesta infraestructura. Creiem que és una pèrdua per a la Ivanow, aquella fàbrica de pintures que Basiana va comprar i arreglar amb el seus diners com a inici d'un projecte de dinamització cultural vinculat al barri i a la seva gent. Basiana és d'aquells que obre les portes al matí i tanca a la nit. Ivanow full time . Serveix cerveses a la barra, rep iniciatives i comparteix amb els artistes -als quals regalava molt cops sessions de fotografia- l'art, on ell ha erigit una autèntica carrera que ara vol reprendre. Divendres Basiana deixarà la Ivanow, un projecte de tenacitat personal per a la ciutat. Quan hi anem el trobarem a faltar. Que tinguis sort.

' Antígona-Garzón' i Boris Rotenstein. La Nau Ivanow programa en dues sales. Cada cap de setmana hi ha funcions de grups il·lusionats que volen fer teatre. És un dels pocs aparadors perquè puguin fer el salt a alguna altra sala. Des del cap de setmana passat fins diumenge el director rus Boris Rotenstein hi presenta un espectacle que desperta curiositat, Antígona-Garzón . Es tracta d'aplicar com a metàfora la història de la princesa de Tebes que vol enterrar el seu germà sota pena de mort. Metàfora a l'inrevés, perquè les actuacions del jutge Baltasar Garzón en relació als crims del franquisme pretenien descobrir les tombes dels desapareguts. No hi ha en la posada en escena més relació amb Garzón que la introducció que fa Rotenstein, que ret tribut al seu coratge. Rotenstein ha dirigit la versió de Jean Anouilh (1910-1987), pràcticament inèdita als nostres escenaris durant els últims 50 anys, en una proposta genuïnament política d'un gran nivell literari i amb formes que recorden el didactisme brechtià. Sense cap artifici més que els actors, Rotenstein aconsegueix que la tragèdia tingui algun toc d'actualitat. Actors joves i desconeguts encapçalats per un Pepe Zapata que crea un Creón magnífic. Sí, a la Ivanow hi passen coses, encara que no tinguin cap ressò mediàtic.

stats