Daulte i Bernhard: seguim els passos de dos grans creadors teatrals

Què se n'ha fet de Javier Daulte?

Ja han passat deu anys des que vam descobrir un director argentí que presentava una historia de zombis al Festival de Sitges 2002. Des d'aleshores Javier Daulte (es pronuncia Dolte, com ell vol) es va convertir ràpidament en un habitual de l'escena barcelonina i fins i tot va ser nomenat director de la Sala Villarroel quan la productora Focus es va fer càrrec de la gestió del teatre. Daulte va deixar empremta a la ciutat i entre els nostres creadors, però les arrels són les arrels i l'èxit i el reconeixement li va arribar també a la seva Argentina natal. I què se n'ha fet, d'ell? Què està fent ara? Un amic que acaba de tornar de Buenos Aires el situa com una estrella desitjada per tots els grans actors del país (i n'hi ha molts). M'ha explicat que té un espectacle en cartell al Paseo la Plaza, el complex teatral més important de la capital argentina, El hijo de p*#@ del sombrero ; dos espectacles més a las sales del teatre Metropolitan (Mineros i Filosofía de vida) i encara un altre que està fent gira arreu del país, Lluvia constante . Daulte ja ha deixat l' underground per trepitjar fort en els teatres del carrer Corrientes, la gran avinguda dels teatres de Buenos Aires.

La relació de Thomas Bernhard amb el seu editor

La jove editorial barcelonina Cómplices ha publicat la correspondència que van mantenir el gran autor austríac Thomas Bernhard i el seu editor Unseld. El títol del llibre és prou clar: Correspondencia (1961-1988) . Es tracta d'una traducció, i selecció, de Miguel Sáenz, de l'immens llibre que Suhrkamp va publicar el 2009. El llibre il·lustra la relació personal entre aquestes dues figures cabdals de la cultura germànica (Unseld també va ser l'editor de Bertolt Brecht, Günter Grass i Hermann Hesse) i posa llum sobre els conflictes que van regir la vida de Bernhard més enllà de la seva fama. Mentre que un dels temes fonamentals de la relació epistolar són els diners (Bernhard es queixa, per exemple, de la poca publicitat que es va fer de la seva novel·la Mestres antics ) les cartes també revelen opinions més genèriques i, en conjunt, mostren els lligams, sovint tortuosos, entre l'autor i l'editor, i treuen a la llum el suport incondicional d'aquest últim a l'autor d' El malaguanyat . Al final, aquest suport va resultar determinant per donar a conèixer la seva creació literària.