Del futbol, la guerra de l'IVA i una recomanació teatral
BARCELONAA la fi una bona notícia. Això pensa Oberon. S'han acabat els partits de futbol en obert els dissabtes a la nit del Barcelona i el Madrid. Pensant en positiu, aquesta mesura podria animar la gent a sortir a buscar entreteniment, si més no, als teatres i els cinemes. Tampoc hem d'exagerar, esclar, perquè la disminució de fluxos en els espectacles només era molt notable quan hi havia partits d'aquells que engresquen tothom. O sia, els del Barcelona i els del Madrid (aquest no pas a Catalunya) i poca cosa més. En qualsevol cas, sembla que ara les dones, que són i seran les que més van al teatre, sens dubte, podran arrossegar els marits cap a les platees i, si la butxaca ho permet, anar a picar alguna cosa després de la funció. No seria un món més maco, aquest?
El ministre i la Cultura. El sector de les arts de l'espectacle i el cinema en ple van reaccionar contra la traïdoria (de fet, hi havia el compromís de no fer-ho) d'apujar l'IVA del 8% al 21% mostrant el desgavell i el perjudici econòmic que portaria al sector cultural. Fins i tot van adreçar una carta al senyor Mariano Rajoy. La cosa es va escalfar quan el senyor Montoro va sortir dient en un diari econòmic que "entreteniment i cultura són diferents" i que els museus i les biblioteques no tenen la pujada. O cosa que és el mateix, que el teatre, el cinema, la dansa o l'òpera no són cultura. I a més a més va minimitzar la importància de l'augment. El sector, agrupat en la Unió d'Associacions Empresarials de la Indústria Cultural Espanyola, no vol que les coses quedin així. Anuncien accions. Es dubtós què en sap Montoro d'Hisenda, però pel que fa a la resta la seva ignorància és ofensiva. I, mentrestant, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, obedient i calladet.
El Romea recupera un èxit íntim. El director del Teatre Romea, Julio Manrique, ha presentat una bona temporada, de la qual vull destaca la feliç idea de recuperar una de les sorpreses de la temporada passada. Aquell Sé de un lugar que es va estrenar a la sala petita de La Seca Espai Brossa i que ara es podrà veure al vestíbul del teatre del carrer Hospital. És un espai que li va molt bé a l'espectacle perquè conservarà la proximitat dels espectadors convertits en voyeurs del que sembla una història d'amor. No el deixin escapar.
